... perquè està clar que un “xiri-miri” -quan és constant i persistent- acaba sent molt emprenyador quan vas en moto. I això és el que m'ha passat avui; tot i que anava amb els “peücs d'aigua” (realment genials), els pantalons d'aigua i la caçadora d'aigua... he arribat ben xop al despatx. I al migdia, a la sortida, la cosa no ha anat millor: el “xiri-miri” encara era més suau, així que per aquest cop no m'he posat “els peücs” (“no cal”, he pensat -mal pensat millor dit-) i ni us explico cóm m'han quedat de xopes les sabates (les noves) i els peus en descalçar-me en arribar a casa... Per tant aquesta tarda: cotxe (...tócate los h !). I ja veuràs com, aquesta tarda, no plou...I demà, “de ruta per l'Anoia” (que no és el mateix que “què puta que és la noia”...), per Igualada i rodalies.
I aquesta tarda al Club (seguint amb el pla traçat ahir), abdominals; per cert, el bessó esquerra continua emprenyant-me força...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario