DEL CERVANTES FINS A FRANCESC MACIÀ...

… d’anada i tornada és el que acabo de fer aquesta tarda; o el que és el mateix: "m’he cruspit" tota la Diagonal de dalt a baix , des del Parc de Cervantes fins a la Plaça Francesc Macià i tornar, en 31 minutets (6 quilòmetres i mig). Queia un molt suau "xirimiri", agradable per córrer (he "re-estrenat" el tallavents, aquest cop traient-li les mànigues, raó principal de la seva compra per altra banda) . Per tant "no he fet bondat", per deixar descansar la cama, com vaig dir que faria aquest dissabte i diumenge.
I el resultat d’aquesta "diagonalade" ?, bé, però he acabat amb forces més molèsties al lateral exterior del bessó esquera, a l’alçada del soleu, que l’altra dia. Em sembla que això només demana repòs, així que hauré de planificar bé aquesta setmana pre-cursa:
• -dilluns: classe d’abdominals, exercicis de braços i estiraments.
• -dimarts: soft-ràquet amb la Susana; estiraments.
• -dimecres: una mica de bici i estiraments
• -dijous: descans (estiraments a casa)
• -divendres: a la cinta, a provar-me a veure què tal i estiraments
• -dissabte, panxing
• -diumenge: cursa.

I el Barça ?. Doncs refent-se força bé de la eliminació de la Copa del que te dije. Després d’una impetuosa però no gaire precisa primera part, a la segona (com en el partit de tornada a Sevilla) els varem passar per sobre: 4-0 i en Messi entrant -altra cop- a la llegenda: el paio més jove de Ca’n Barça en arribar als 100 gols amb el primer equip.

... i el Madrid ?, ensopegant a San Mamés... i deixant-los ja a cinc puntets i amb un gol-average força favorable a nosaltres ("Los leones se comen a Cristiano en San Mamés"... titular de El Mundo Deportivo).

... i el Sevilla ? (“serio aspirante al título”) ja està a 16 punts de nosaltres.

.