... qué contento estoyyy !!!.Sí, perquè avui tocava soft-ràquet (el que "no tocava" eren els 5 quilòmetres en bici que he fet); però finalment no he jugat amb la Susanna (ella tenia classe i jo ja havia començat a jugar amb en Joan). He acabat jugant 4 partides, i les he guanyat les quatre !!! (i ben guanyades). L’altra cop que també vaig jugar amb en Joan, crec que varen ser 5 ó 6 partides... i no en vaig rascar ni una. I si estic content no és tant per haver-li colat “un rosco”, sinó perquè no he fet gaire bé cap d’allò que en tennis en diuen “errores no forzados” (ell sí que se'n ha fet un tip el pobre) quelcom que sí faig molt sovint quan jugo a soft-ràquet; i fer-los es mortal per a mi, perquè (igual que en tennis) no tinc gaires “cops guanyadors” (excepte les meves mortals deixades, amb el meu -encara- “magic i suau toc de canyell”...).
El bessó, jugant, no m’ha molestat gens (sí una mica el genoll dret, però s’ha passat). I com sempre que jugo, l’esquena se’m ressent d'estirar-me i ajupir-me per recollir les boles baixes i les deixades; pero esto es lo que hay, i demà ja m’haurà passat (... o en això confio).
La tournée d'avui per l’Anoia (collons quina boira tot el matí !) sembla que donarà els seus fruits en forma d’acceptació a propostes presentades. I aquest any, cada proposta signada la celebraré com realment es mereix: com un miracle !. I es que jo encara al·lucino, tal i com estan les coses a les empreses (les petites i mitjanes sobre tot, que són amb les que ens movem majoritàriament) de poder anar signant i signant propostes de serveis, com si nosaltres fóssim els únics aliens a la crisi...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario