ANY NOU…

… rutina nova. L’Albert m’ha dit un cop (bé, un no; la veritat és que m’ho ha dit mil cops…) que córrer en cinta està bé, però que "és sortint fora", pels carrers i camins, en pla, amb desnivells, amb baixades i pujades (més o menys pronunciades) quan és va aconseguint una millora. I això és el que he fet aquesta tarda: en lloc d’anar-me’n al Club, com faig moltes tardes de diumenge, he agafat al cotxe i me’n he anat -sol- a córrer per la Carretera de les Aigües. Però he calculat malament el temps i se m'ha fet fosc molt aviat, així que en arribar a la primera casa (la de “la teulada verda” a la foto) he tingut que girar cua si no volia tornar al cotxe “a cegues” (què és com gaire bé he anat els últims 200 ó 300 metres...). Sort, en el fons, que se m'ha fet fosc perquè estava realment fos (he degut fer uns quatre quilòmetres i escaig); la Cursa dels Nassos de dijous encara estava present a les meves cames pel que és veu (per cert, en Xavi Celma va acabar-la finalment en 37'56''... quina bèstia !!!).

I els meus isquiotibials de la cama esquerra ?. Doncs, cóm explicar-vos quina és la sensació ?. Seria quelcom semblant a com si se’m haguessin “escurçat”, com si fossin més curts que abans i em “tiressin”, apart de la molèstia i lleu dolor en sí. Suposo que aquesta sensació meva deu tenir alguna explicació o raonament mèdic però ja dic, els sento com si fossin més curts, com si se m'haguessin encongit i no pogués estirar del tot els muscles. No sé, ho comentaré amb en David si el veig dimarts al futbol (Barça-Sevilla, de "Copa del que te dije", a les deu del vespre de la nit de Reis).

I demà... a currar !!!.

.