QUAN ARRIBA EL FRED...

.
... s'amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers.

Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern.

Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells.

I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.

Només m'has deixat un poble desert.
Quina tristor viure quan arriba el fred.

Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig.

Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd.

Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, i la neu es va fonent...

Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells.

I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.

Només m'has deixat un poble desert.

Quina tristor viure quan arriba el fred.

Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig.

Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd.

Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, i la neu es va fonent...

Cançó de JM Serrat de la primera època, molt adient per avui “con la que está cayendo”.

RUTINA:
Avui, "ná de ná". Demà ja és divendres i toca sortir a córrer amb els companys, tot i el fred que està fotent. A més, tinc una mica adolorits els quàdriceps per les “zancades” d'ahir i millor deixar-los descansar...

Un dia menys per la Marató de Barcelona !

.