… però no dos dies abans de córrer una Mitja Marató, tontet !. La veritat és que no sé en què pensava...Poc abans de les dues he acabat la darrera de les meves visites del matí, i ho he fet a Granollers; i m’he apropat fins a la plaça Porxada per veure cóm anaven els preparatius del muntatge pel lliurament de dorsal per la Mitja de diumenge i pel lliurament d’obsequis al corredor. I quan hi anava caminant (tot el centre de Granollers és zona de vianants... cosa dels d’Iniciativa-Verds, suposo) m’he topat amb el autobús del Banc de Sang; i cap dins que me’n he anat. Després de omplir el munt de caselles de Sí/No del formulari, m’han punxat un dit per veure “no sé què” i quan ja anava a estirar-me per a fer l’extracció, la doctora no sé cóm s’ho ha fet anar que li he contestat:
-bé, diumenge corro la Mitja Marató... 
...i, evidentment, no m’ha deixat donar sang perquè no hauria recuperat, d’aquí a diumenge, tot el que avui m'haguessin tret; per cert, cada cop que dono sang (2/3 cops l’any, mínim) els paios al·lucinen amb la rapidesa amb la que omplo la bossa: tinc la sang súper fluida i la bombejo amb força. Ja veus tu.
He dinat a Granollers i poc després de les tres ja estava altra cop a la Porxada per recollir el dorsal (3866) i l’obsequi (cutre, cutre, cutre: una tovallola Adidas blau cel i una bosa-macuto negre del més horrible que he vist mai) i ja hi havia unes 30 persones fent cua... i al cap de menys de deu minuts la cua ja donava la volta a la plaça.
Granollers viu la Mitja, “la seva Mitja”; es veu pels carrers, pels comentaris de la gent, pels aparadors de les botigues. Està clar que la fama que te no és per casualitat.
Amb una cursa així... diumenge no puc fallar !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario