JA HA PASSAT LA MITJA MARATÓ DE BCN...

... i la Carolina l'ha fet ! i l’ha acabat... viva, que ja és prou per una primera Mitja Marató. El seu temps ? i a qui collons li preocupa el temps d’una primera Mitja: l’ha fet i amb això ja n’hi ha prou.
El matí ha començat calentet... per la part dels collons!. Queia neu quan aparcava el cotxe al costat de l’Estació del Nord, que era el meeting-point de trobada. Poc a poc han anat arribant en Pau, la Carolina, en Marco, l’Alberto, “les meves dues Cobardes preferides” (la Maria José i la Montse), en Roy...
No, a la foto no rèiem: era el comdemnat fred que refotía el que ens feia tenir aquest rictus a modo de simulacre d’un somriure, que ens feia quedar a tots com si estiguéssim en un càsting per interpretar el personatge del “Jocker” de Batman ! (perquè, el que tinc a sobre la meva orella a la foto -fent joc amb els meus cabells blancs- no és un error de revelatge fotogràfic: és un floquet de neu caient i passant per davant del objectiu de la càmara...).

Jo tenia un problema logístic: com que “la meva cursa” començava al quilòmetre 15, he aparcat el cotxe prop de l’arribada, així que el tema era cóm anava des d’allà fins a Diagonal Mar per “enganxar-me” a la Mitja amb en Pau i la Carolina. Després d’estar una estona amb tots els companys “al calaix”, en quant s’ha donat el tret de sortida he pres una decisió sobre la marxa: me’n hi vaig corrent. Així que, amb el fred que fotia, me’n he anat des de l’Arc del Triomf fins a Diagonal Mar que calculo, així per sobre, que deu haver-hi uns quatre quilòmetres. I es que he pensat que mentre més aviat arribés, més fred tindria allà plantat com un estaquirot, així que perquè agafar un taxi...
I se m’ha fet llarga l’espera (prop d’una hora) mooolt llarga i freda, perquè només portava la meva estimada Asics blava de màniga llarga i el tallavents nou. Han anat passant, molt espaiats, en Roy (no m’ha donat temps de fer-te la foto company), en Joan, l’Alberto, l’Àngel (un client meu), “les meves dues Cobardes preferides”, en Marco i finalment, en Pau i la Carolina; i a partir d’aquell punt hem fet els sis quilòmetres finals de cursa els tres plegats, animant a la Carolina, muntant -com sempre- “bulla” entre els corredors que ens acompanyaven... i així fins a l’entrada gloriosa de la Carolina per sota del Arc del Triomf de la ma d’en Pau.

Ara em queda el regust de no haver-la feta tota, en pla xino-xano...

La propera... els 21 quilòmetres finals de la Marató de Barcelona del dia 7 de març.
.