Aquesta tarda, tornant de Castelldefels cap els voltants de les set del vespre -en moto, of course- semblava que els quilòmetres no avançaven i la sensació de fred era acollonant, les puntes dels dits eren tot un poema (d’hivern, és clar).
Si esteu a casa, calentons, i voleu donar-li una ullada, aquí teniu un "divertimento" per passar l'estona, un dibuix interessant d’una “vella pansida i arrugada”... o potser no ?.
Si esteu a casa, calentons, i voleu donar-li una ullada, aquí teniu un "divertimento" per passar l'estona, un dibuix interessant d’una “vella pansida i arrugada”... o potser no ?.
Què hi veus tu ?.
Potser, si li dius a algú :
-“mira quina dona vella, encongida, de perfil, amb el seu mocador al cap...”
ell et contesti:
-“una dona vella ?, on collons veus tu una dona vella ? estàs boix ?”
-“mira quina dona vella, encongida, de perfil, amb el seu mocador al cap...”
ell et contesti:
-“una dona vella ?, on collons veus tu una dona vella ? estàs boix ?”
Va, digues... què hi veus tu en el dibuix ?.
Me’n vaig a enterrar-me sota l’edredó del llit !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario