SÈRIE RÀPIDA….

.

…mini sèrie, però ràpida. I es que ahir dilluns vaig variar el tema “sèrie”: vaig fer-ne dues a velocitat 13, però de dos quilòmetres seguits cada una, amb una paradeta entre elles de dos minuts; una sessió de sèries, de quatre quilòmetres en total, que va acabar de constatar que...
- “Txabi, no andamos bien del isquiotibial...”.
I no només l’isquio, ja que -cada cop més freqüentment- acabo adolorit de natges, l’esquerra sobre tot. I vaig constatar, també (com es barrunta que passa la Martona) que en els gym no controlen gaire bé el tema del aire condicionat/calefacció i que tenen la temperatura posada de tal manera què acabis suant com un verro i així tinguis la sensació de que...
- “m’he esforçat la tira perquè, mira cóm suo...! ”

(o això és el que diu/pensa la Martona...). El cas és que darrerament, al Club, jo sí que suo com no havia suat mai, jo que -precisament- no soc de suar gaire...
Avui tot el dia per Costa Brava-Girona (és collonut: dimarts de la setmana passada, nevant per Madrid... i avui a 20 graus !) acabant però la jornada amb una reunió a darrera hora de la tarda al despatx i, per tant, sortint tard... i cap a casa a escoltar tranquil·lament -mentre escric això- el partit de Champions del Stuttgart-Barça, que jo crec (només porten ara 23 minutets de joc) que acabarà en un molt més que esperançador 1-2. Veurem. (merda !... minut 24, gol dels alemanys ! sembla que nosaltres anem una mica "adormits"...).

Demà dimecres tornarem a la sèrie ràpida, però intentaré completar tres sèries de dos quilòmetres, parant els dos minutets de rigor entre una sèrie i l’altra... A veure cóm responen les cames, les natges... i “la cintilla”, que també sembla que vol tornar a recuperar un protagonisme que jo ja creia oblidat.

Ai senyor !.

.