Com deia avui una pancarta a les graderies del circuit de Mugelo:
“Senza Vale, questo campionato non vale”
...en clara i simpàtica referència al punyeter i greu accident d’ahir d’en Valentino Rossi als entrenaments (fractura oberta de tíbia i peroné... cinc mesos ko ! i adéu al Campionat); és el primer cop, des de que va debutar l’any 1996, que es perd una cursa: les havia corregut totes, totes i totes, ja fos en 125 cc, 250 cc, 500 cc, i ara en Moto GP). De tota manera, sembla increïble que, tants anys corrent -i tant a poquet a poquet- aquesta hagi estat la seva p
rimera fractura.
Torna aviat, “Dottore”...
Apart de les sempre presents i possibles caigudes, els que anem en moto -a mi al menys em passa- no trobem mai el bon moment per fer el “puñetero cambio de armarios”, ja sigui el del traspàs hivern/estiu o el d’estiu/hivern (per sort, “por estos lares”, només són dos cops l’any, ja que només tenim dues estacions...). I és que quan arriba el punyeter mes de maig (o el d’octubre/novembre), ara plou, ara no plou, ara fa calor, ara fa fred, ara que si sí, ara q
ue si no... i “si ja has fet el canvi”, pels matins tens fred amb moto (o calor si es a la tardor) i a mig dia “et torres de calor” (o et geles); podem mig arreglar-ho tenint el clàssic “vestit d’entretemps” sempre omnipresent a l’armari, sigui l’època del any que sigui... però arriba el moment en que això ja no s’aguanta i has de fer el canvi. I avui, aquesta tarda, m’ha tocat. Abans però, després del siestorro reparador dominical, me n’he anat al club a fer una sauneta i una bona estona al jacuzzi, preparant la pallissa que m’esperava.
I per en Rafa Nadal, cinquè títol de Roland Garrós i recuperació del nº 1 mundial, gràcies en part a l’ensopegada d’en Federer a quarts, però que això no li treu, en absolut, cap mèrit. Què gran, Rafa !.
rimera fractura.Torna aviat, “Dottore”...
Apart de les sempre presents i possibles caigudes, els que anem en moto -a mi al menys em passa- no trobem mai el bon moment per fer el “puñetero cambio de armarios”, ja sigui el del traspàs hivern/estiu o el d’estiu/hivern (per sort, “por estos lares”, només són dos cops l’any, ja que només tenim dues estacions...). I és que quan arriba el punyeter mes de maig (o el d’octubre/novembre), ara plou, ara no plou, ara fa calor, ara fa fred, ara que si sí, ara q
ue si no... i “si ja has fet el canvi”, pels matins tens fred amb moto (o calor si es a la tardor) i a mig dia “et torres de calor” (o et geles); podem mig arreglar-ho tenint el clàssic “vestit d’entretemps” sempre omnipresent a l’armari, sigui l’època del any que sigui... però arriba el moment en que això ja no s’aguanta i has de fer el canvi. I avui, aquesta tarda, m’ha tocat. Abans però, després del siestorro reparador dominical, me n’he anat al club a fer una sauneta i una bona estona al jacuzzi, preparant la pallissa que m’esperava.I per en Rafa Nadal, cinquè títol de Roland Garrós i recuperació del nº 1 mundial, gràcies en part a l’ensopegada d’en Federer a quarts, però que això no li treu, en absolut, cap mèrit. Què gran, Rafa !.
.
Totalment d'acord, per a mi hi ha dos climes, el de la moto i el normal. Per la moto sempre fa fred amb faldilles o pantalons pirata, en canvi, només baixar desitjaria portar-los!
ResponderEliminar