Em tocarà descansar, ja està decidit; i diumenge, de fer la Cursa de la Vila Olímpica, rés de rés. Perquè avui, a la que portava poc més de 3 quilòmetres corrent, la “molèstia” a la cintilla iliotibial dels pebrots ha passat a ser “dolor”. Ja de per sí, la meva manera de córrer és fent passes curtes i ràpides -soc de “zancada” curta- i no aixeco massa el taló del terra (jo crec que no formo ni un angle de 30 graus en doblegar el genoll) i que tampoc -per la “zancada” curta- faig gaire angle en obrir les cames en córrer. Però
és que quan ha començat el dolor (just quan passava per davant del Palau de Pedralbes) gaire bé ni doblegava el genoll esquerra en tirar la cama enrere, tenia la cama com “encarcarada”, i dolor...Tot i així he continuat sense parar fins a El Corte Inglés però, en arribar-hi, he tingut que girar cua. El cert però és que, de tornada, de pujada, m'ha fet menys mal que quan anava cara avall. És més, he pogut tornar a creuar corrent, cara amunt, el Parc Cervantes, escales incloses. Però está clar que haig de parar de córrer, hauré de descansar, deixar “reposar” la punyetera “cintilla”... no me la puc jugar de cara a Berlín, tot i que encara falten una mica més de tres mesos.
Merda !.
..
Merda !.
..
No hay comentarios:
Publicar un comentario