... quan algú obre una porta (la porta de "Catalunya Ràdio" ahir al matí, per exemple), el corrent d'aire s'emporta tot aquest fum... i el que queda és rés, rés del fum dels tres candidats “fumetas” (Rosell, Ingla -decebedor, presumptuós- i en Ferrer -penós, llastimós, trist...). Només els raonaments sensats, gens apassionats, sense estridències, però picant amb la seva paraula un cop i un altra,“com un martillo pilón”, pam-pam-pam, d'en Agustí Benedito van restar immunes a aquest corrent d'aire matiner. Això és el que té el "no vendre fum" i sí en canvi serietat, rigor... credibilitat.
Collons amb "l'outsider" !.
O molt m'equivoco -i crec que no- des d'ara els atacs dels candidats canviaran d'objectiu; perquè, des d'ahir, “l'enemic a batre” és en Agustí Benedito (AB). Els fa por. I amb raó. Ara, des d'ahir, n'hi ha tres de candidats acollonits, desconcertats, desarmats... i un quart candidat, també ben acollonit, però per raons diferents:
-“Mira que si a
l final guanyo... !” pensa, i amb raó des d'ahir, en Agustí Benedito.
l final guanyo... !” pensa, i amb raó des d'ahir, en Agustí Benedito.Particularment, a mi gaire bé tant se me'n fot qui dels quatre guanyi diumenge, perquè a la llarga -tres, quatre anys després de seure's a la cadira, sino abans- tots, tots ells sense excepció, acabaran fent el mateix: creure's que el Club són ells i que qualsevol atac o crítica cap a ells és un atac al Club.
Però jo, des d'ahir, m'acabo de fer fan d' AB, i tinc el palpit de que aquest cop sí, que aquest serà diferent i ell sí farà nostre el que ja és nostre: el Barça. Seva serà la papereta escollida per mi per “profanar” l'urna el proper diumenge13 de juny... Allá vosaltres !.
... per cert, dia sense partit a l'Estadi, per obra i gràcia d'en Jan... que, ja ho veureu, a mida que durant la setmana es vagi desinflant el globus Ferrer, menys actes lúdics és convocaran al Estadi per animar a la gent a anar a votar; ximpleries estúpides, com la de fer aparèixer a les paperetes a Sandrusco com a “Alexander”; si serà ximple i patètic el paio...
.
.
Ostres, sí. Se'ls va cruspir amb patates bullides, gairebé sense haver d'empassar.
ResponderEliminarI no m'estranya massa.
En Rosell està massa obsessionat en mantenir el seu paper de llop amb pell d'ovella. I tots sabem que rere aquell somriure burleta amaga alguna cosa. No sabem què, però això fa lleig. L'Ingla està massa preocupat de carregar-se el Rosell. Coi amb un equip com el seu, que fa patxoca, i només s'ha dedicat a l'atac suicida antiRosell i menystenint als altres. I això no ens agrada gens.
El Ferrer és un home de palla, un ninot del Laporta, i aferrat com està per aquest darrer no gosa moure's. Per por a un pas en fals acaba per donar la raó als que hi veuen un titella.
Així que en Benedito aprofita que l'han ignorat i va fent. És l'únic que ha aportat un discurs seré, i això ens agrada. Si segueixen menystenint-lo els donarà un bon ensurt.
Coi, si el Guardiola els dona la clau i no l'escolten. Cal parlar bé del contrari, amb respecte i fins i tot admiració si cal, però estar convençut de les teves possibilitats, del teu treball i esforç. Aquest és el camí. Qui sàpiga agafar-lo s'endurà les urnes de llarg. En cas contrari, tindrem el tema obert fins al darrer sospir!