Són dos quarts de vuit del matí. Ja he esmorzat (menys que de costum, només cafè -doble- amb llet i mel i cereals i un plàtan) i estic, com sempre, “fent temps” fins a l'hora de marxar cap a la cursa.
Deia allò de “cursa d'obstacles” perquè sembla ser que aquesta d'avui no serà només una cursa de 10 quilòmetres...
D'entrada aquesta nit, cap allà les tres, m'han donat dues rampes seguides al bessó de la cama esquerra, quin mal, collons !. En llevar-me, m'he fet unes bones fregues amb Reflex gel, però el tinc força adolorit (primera “tanca”).
Després de les rampes, ja m'ha costat molt dormir, i lo poc que ho he fet ha estat a estones entretallades; així doncs que tinc son, molta son... (segona “tanca”).
El homes del temps sembla que aquest cop “no l'han cagat”, i està clar que tindrem un matí de sol, de molta calor... (tercera “tanca” i, potser, la més “alta”).
I per acabar d'adobar-ho, aquesta cursa no es fa controlada per “Champion Chip” (així que no s'ha de córrer amb el teu propi xip groc habitual); per tant, en acabar has de tornar el xip blanc que t'ha donat l'organització en inscriure't (arriba a meta, agenollat, descorda't la sabatilla...) el que produeix, segur, un bon embús a la línia de meta; jo, com que no soc “oficial” en aquesta cursa, hauré d'anar sortejant corredors tirats per terra en arribar (quarta, i espero que ultima, “tanca”).
Després de tot això... objectiu d'avui: intentar baixar de 49'.
La gent “de la part baixa de la dreta del Eixample” estaran “contents” avui: no només nosaltres tallarem -de bon matí i per unes dues horetes- els carrers del barri, sinó que després inundaran -i tallaran també els carrers- les prop de 18.000 Harley-Davidson que aquest cap de setmana han fet la seva “segona trobada europea” a Barcelona...
Vinga, va... anem cap allà !.
.
Deia allò de “cursa d'obstacles” perquè sembla ser que aquesta d'avui no serà només una cursa de 10 quilòmetres...
D'entrada aquesta nit, cap allà les tres, m'han donat dues rampes seguides al bessó de la cama esquerra, quin mal, collons !. En llevar-me, m'he fet unes bones fregues amb Reflex gel, però el tinc força adolorit (primera “tanca”).
Després de les rampes, ja m'ha costat molt dormir, i lo poc que ho he fet ha estat a estones entretallades; així doncs que tinc son, molta son... (segona “tanca”).
El homes del temps sembla que aquest cop “no l'han cagat”, i està clar que tindrem un matí de sol, de molta calor... (tercera “tanca” i, potser, la més “alta”).
I per acabar d'adobar-ho, aquesta cursa no es fa controlada per “Champion Chip” (així que no s'ha de córrer amb el teu propi xip groc habitual); per tant, en acabar has de tornar el xip blanc que t'ha donat l'organització en inscriure't (arriba a meta, agenollat, descorda't la sabatilla...) el que produeix, segur, un bon embús a la línia de meta; jo, com que no soc “oficial” en aquesta cursa, hauré d'anar sortejant corredors tirats per terra en arribar (quarta, i espero que ultima, “tanca”).
Després de tot això... objectiu d'avui: intentar baixar de 49'.
La gent “de la part baixa de la dreta del Eixample” estaran “contents” avui: no només nosaltres tallarem -de bon matí i per unes dues horetes- els carrers del barri, sinó que després inundaran -i tallaran també els carrers- les prop de 18.000 Harley-Davidson que aquest cap de setmana han fet la seva “segona trobada europea” a Barcelona...
Vinga, va... anem cap allà !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario