CAP DE SETMANA MIXTE...

Divendres vaig viure una experiència nova en els meus més de 53 anys de vida: vaig anar al “pedicuro”, o sigui, el que les iaies en deien “anar a fer-se els peus”. I perquè mai fins ara ?. Doncs perquè tot i que tots els oficis son nobles i legítims, n'hi han uns que, tot i amb aquesta premissa, em fan sentir “incòmode” com usuari del servei: un d'ells, els dels “limpiabotas”: veure a algú ajupit als teus peus és quelcom que no aconsegueixo superar, excepte amb dos “limpias” en concret: el de la cafeteria Amèrica, de Sevilla (tot una institució en que quan t'estave ell netejant les sabates et senties part de tota una “tradició en mans d'un mestre”) i el de la cafeteria Goya del carrer Velázquez de Madrid, un altre tipus “cum laude” dels sector. Excepte aquest dos "primeros espadas", mai no he deixat que ningú -ni a casa- em netegi les sabates; es quelcom que sempre, sempre, m'he fet jo.
I apart dels “limpias”, i per la mateixa raó, el dels “pedicuros” era un altra dels gremis que sempre havia “esquivat”. Però divendres per la tarda no varem marxar al final cap a Sant Julià i em vaig decidir a anar-hi: una perruqueria xinesa de Sants (sense “happy end”, tranquils/les... tot i que hi havia una escala sospitosa de la que anaven pujant i baixant homes de fer-se “massatges”...). Em van quedar els peus com nous !.
En sortir, me'n vaig anar a la FNAC a canviar-reclamar per segon cop que els auriculars del meu Ipod Shufle, el que faig servir a les curses i els entrenaments tornava a estar "chungo" (es bloqueja i ni puja ni baixa el volum, i no pots avançar ni repetir cançons.... oi que sí, Marco ?). I ja que estava a la FNAC, vaig entrar a comprar el llibre "La caja negra", del israelià Amos Oz, recomanació de la meva bloguera hiperlectora (i ara també "runner") la Moli, del que soc un entusiate seguidor del seu interessant blog (...tal vez una de las novelas de ejecución más implacable de Amos Oz; o, en todo caso, una de las más bellamente descarnadas, que por momentos alcanza una jerarquía "shakesperiana").
Ahir divendres, ja a Sant Julià, vaig aprofitar que se'n va anar el sol cap allà les sis de la tarda per sortir a córrer; una sortida curta (no crec que fossin ni 5 quilòmetres), però sí exigent: vaig sortir ja corrent de casa i fins agafar la carretera de "La Casilla" i ja allà amunt, amunt sense afluixar, fins el desviament cap a La Font de la Riera, deixant ja l'asfalt i trepitjant camins de terra; en arribar a la font vaig agafar el desviament, muntanya amunt fins al encreuament del camí de la carena que va fins a Puiglagulla i d'allà fins el Castell i cap a casa altra cop. Xop... vaig arribar totalment xop a casa, mentre feia els estiraments a la gespa del jardí.
I aquest matí de diumenge, fent el dropo: esmorzar al bar Núria amb la Marta, comprar pa i diari, lectura a la piscina, Formula I.... i anar deixant passar les hores fins anar a dinar; peli entre endormiscada i endormiscada "siestera" i, a les sis, cap a Barcelona altra cop, que això ja s'ha acabat (el fi de setmana, vull dir...).
.