... els “moteros” som gent... cóm dir-vos-ho: diferents ? ... peculiars... ?.
Hi ha un c
osa, un gest, que sempre m'ha agradat de nosaltres, els “moteros”: aquesta solidaritat quan ens creuem a la carretera. Però... és una solidaritat un tant “peculiar”. M'explico.
Tots vosaltres haureu observat -anant en cotxe- que quan dues motos es creuem sempre ens saludem (alliberant la ma esquerra del manillar i fent algun tipus de gest amb ella, ja sigui estenent dos dits, o fent la “V”...). A que sí ?.
Ja més tard, dels “motards francesos” nosaltres varem “adoptar” aquí el saludar-nos també quan un motero ava
nça a un altra motero (traient el peu dret del estrep i estirant la cama), gest que també fem quan -rarament- algun cotxe ens facilita un avançament apropant-se cap el voral . A que sí, també ?.
Tots aquests gestos ens provoquen a nosaltres els moteros “solidaritat”, “camaraderia”, “germanor sobre dues rodes”, “esperit de tribu”... però, com deia, d'una manera un tant “peculiar”; i és “peculiar” perquè només funciona les vigílies i els festius; és allò que jo en dic “solidaritat de cap de setmana”. Jo, que des de fa gaire be 30 anys vaig en moto 7 dies sobre 7 a la setmana, només saludo -i em saluden altres moteros- els caps de setmana i els dies festius: de dilluns a divendres, per molts que siguin els moteros amb els qui em creuï, no ens saludem mai. Raó: cap...
Hi ha un c
osa, un gest, que sempre m'ha agradat de nosaltres, els “moteros”: aquesta solidaritat quan ens creuem a la carretera. Però... és una solidaritat un tant “peculiar”. M'explico.Tots vosaltres haureu observat -anant en cotxe- que quan dues motos es creuem sempre ens saludem (alliberant la ma esquerra del manillar i fent algun tipus de gest amb ella, ja sigui estenent dos dits, o fent la “V”...). A que sí ?.
Ja més tard, dels “motards francesos” nosaltres varem “adoptar” aquí el saludar-nos també quan un motero ava
nça a un altra motero (traient el peu dret del estrep i estirant la cama), gest que també fem quan -rarament- algun cotxe ens facilita un avançament apropant-se cap el voral . A que sí, també ?.Tots aquests gestos ens provoquen a nosaltres els moteros “solidaritat”, “camaraderia”, “germanor sobre dues rodes”, “esperit de tribu”... però, com deia, d'una manera un tant “peculiar”; i és “peculiar” perquè només funciona les vigílies i els festius; és allò que jo en dic “solidaritat de cap de setmana”. Jo, que des de fa gaire be 30 anys vaig en moto 7 dies sobre 7 a la setmana, només saludo -i em saluden altres moteros- els caps de setmana i els dies festius: de dilluns a divendres, per molts que siguin els moteros amb els qui em creuï, no ens saludem mai. Raó: cap...
Som o no som... “peculiars” els moteros ?.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario