Crec recordar que va ser després de la Marató de Barcelona de 2009 (la primera d’en Marco i en José) que vaig fer un comentari, esgarrifós, dels "mugrons sagnants", tot i que ja em va semblar veure’n a la cursa de Sant Antoni d’aquell mateix any.
I té collons la cosa, perquè sembla ser que per molt que han cercats els metges, no en troben la causa que ho provoca, ja que no tan sols passa per canviar el tipus de camiseta que portis. Pel que diuen en aquest blog de salut esportiva al que m’ha adreçat la B., les causes son encara desconegudes i hi ha algú que apunta a que la única solució coneguda, i provada amb èxit, és la del bandatge lleugerament tibant tapant els mugrons. Elles, veus, ho tenen millor i més ben resolt que nosaltres, amb els tops tan ben parits que els hi fan ara per anar sota la camiseta.
Per tant, això que veieu a la foto no és un “disseny fashion” de camiseta d’un paio que corria per la Marató de Portland (la d'USA, no la dels ciments...) sinó la camiseta d’un atleta a qui li sagnen els mugrons... i de quina manera !. I, pel que sembla, és tota una patologia i que n’hi ha un munt !. Jo, de moment, vaig "escapant" a les Mitjes Marató untant-mel's amb vaselina...
Per tant, això que veieu a la foto no és un “disseny fashion” de camiseta d’un paio que corria per la Marató de Portland (la d'USA, no la dels ciments...) sinó la camiseta d’un atleta a qui li sagnen els mugrons... i de quina manera !. I, pel que sembla, és tota una patologia i que n’hi ha un munt !. Jo, de moment, vaig "escapant" a les Mitjes Marató untant-mel's amb vaselina...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario