... Dios le ayuda.Val, sí, però també dorm menys. I el que és millor: no li agafa la pluja !.
Avui he complert amb la planificació. Vaig dir que em llevaria d'hora i sortiria a córrer per la Diagonal, i això és el que he fet. La veritat és que portava despert des de gaire bé dos quarts de sis, i que m'anava endormiscant, desvetllant, endormiscant altra cop... així que a tres quarts de vuit m'he dit: Amunt !.
He agafat el cotxe però aquest cop no l'he deixat a Arquitectura, sinó que me n'he anat fins a Francesc Macià; l'he deixat allà i he fet el recorregut a l'inrevés de com el faig normalment: avui, primer de cara amunt (en 13:45) i la tornada cara avall (12:40), per acabar completant els 5,4 quilòmetres en 26:25, que no està gens malament.
Però tot ha estat acabar els estiraments a la gespa i posar el cul al seient del cotxe, com descarregar un xàfec dels bons. El que jo deia: A quien madruga...!. Total, que ara mateix ja son dos quarts de deu i ja estic de tornada, dutxat, vestit, esmorzat i assegut davant la pantalla, fent temps a que la meva princesa es desperti i fem plans per aquest matí plujós (a veure si la convenço per anar a veure l'exposició sobre “La nova cançó” al Museu d'Història de Catalunya.
.
Avui he complert amb la planificació. Vaig dir que em llevaria d'hora i sortiria a córrer per la Diagonal, i això és el que he fet. La veritat és que portava despert des de gaire bé dos quarts de sis, i que m'anava endormiscant, desvetllant, endormiscant altra cop... així que a tres quarts de vuit m'he dit: Amunt !.
He agafat el cotxe però aquest cop no l'he deixat a Arquitectura, sinó que me n'he anat fins a Francesc Macià; l'he deixat allà i he fet el recorregut a l'inrevés de com el faig normalment: avui, primer de cara amunt (en 13:45) i la tornada cara avall (12:40), per acabar completant els 5,4 quilòmetres en 26:25, que no està gens malament.
Però tot ha estat acabar els estiraments a la gespa i posar el cul al seient del cotxe, com descarregar un xàfec dels bons. El que jo deia: A quien madruga...!. Total, que ara mateix ja son dos quarts de deu i ja estic de tornada, dutxat, vestit, esmorzat i assegut davant la pantalla, fent temps a que la meva princesa es desperti i fem plans per aquest matí plujós (a veure si la convenço per anar a veure l'exposició sobre “La nova cançó” al Museu d'Història de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario