ESTIC MOLT ORGULLÓS…

… de mi mateix. Veureu.
He tingut un bon, però intens, matí de feina i rematat, a sobre, amb un bon “pelotazo” en forma de comanda; que importants que són els resultats positius de les operacions comercials en l’estat d’ànim de “la gent que treballa al carrer” ! (i què poc que se'ls reconeix la feina... fins que ja no hi son). Per tant, he arribat ja passades les tres de la tarda a casa; així que fes-te el dinar i tenint el panorama del futur immediat de la tarda-nit ben clar: en acabar de dinar, cap al sofà, amb el comandament de la tele a la ma i “zappejant”, mig endormiscat... i així fins l’hora de sopar, en que em llevaria, em prepararia el sopar, altra cop cap el sofà, zapping... I es que tenía una tarda d’aquelles “perra, perra, perra”, d’aquelles en que no tens ganes de no fer res, de res, de res...

Però, “con un par” -i amb la cursa de Berlín al cap- he aconseguit trancar amb l’abúlia que m’impregnava -sol com estava a casa- i a les nou m’he calçat les Saucony, els pantalons i la “naranjito” ... i cap a la Diagonal, que hi falta gent. He corregut 6 quilòmetres en poc més de 28 minuts (descomptant les “paradetes” als semàfors). I a sobre el primer tram, des de Econòmiques i fins a la Plaça Francesc Macià, l’he fet a un ritme constant i bastant superior al meu habitual (calculo que l’he fet a un promig de 4:43/4:45, que per a mi és “supersònic”; però m’he trobat bé). En tornar a casa (xop, xop, xop com si m’hagués caigut a la piscina) me’n he assabentat -via facebook- de que, quan jo estaria començant a córrer per la Diagonal per una punta, en Marco estava acabant de córrer, també per la Diagonal... però per l’altra punta.

Tinc el meu “haren particular” vuit aquesta nit de divendres (be, ja m’han deixat tot sol a mitja tarda): la Martona camí de Sant Julià, l’Andrea de sopar i de festorra (una d’aquelles que acaben ja de bon matí) i la Marta a sopar i de copes amb una amiga.

Pues... qué bien !.

Em consolaré sentint aquesta versió del Empire State of Mind, de JAY-Z y Alicia Keys: no us la perdeu (amb els altaveus ben forts !!!)

.