.
... en 51:30 i fent 9 quilòmetres corrent a la cinta: quin avorriment !.
He arribat al club totalment desganat, sense ganes de fer rés, abúlic, cansat. I què fer en aquests casos, per “trencar” amb aquestes tendències negatives ? Doncs... córrer, què si no ?. I això és el que he fet.
He pujat a la cinta amb la intenció de fer una bona tirada a “ritme de Marató Txabi”, que vol dir anar a un ritme constant de 10 (realment, a Berlín hauria d'aconseguir poder anar a ritme gaire bé constant de 9, què es anar, més o menys, a un promig de 6:10/6:15 el quilòmetre); però collons, què llaaargs es fan els quilòmetres anant a un ritme tan “cansino” de 10 (6 minuts el quilòmetre) i més a la cinta; tot i així, he corregut durant 5 quilòmetres a 10, per anar després passant a un ritme “mini-in crescendo” de 10,5 - 11 - 11,5 i 12 a cadascun dels 4 següents quilòmetres.
Continuen “adormint-se'm” els dos dits petits dels dos peus al cap de poca estona de córrer i estic convençut de que és per culpa de les Asics. A partir de demà, o del primer dia que surti a córrer, tornaré a fer-ho amb les Saucony, igual que faré a Berlín. I alguna cosa “deu estar canviant” en el meu cos, perquè mai havia suat, corrent, com suo des de fa uns mesos (m'estaré fent gran ?).
Demà toca descans, perquè tinc sopar "amb els del cole" a El Masnou.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario