domingo, septiembre 12

AVUI FA EXACTAMENT 2.500 ANYS ...

.
... de la Batalla de Marató; s'ha calculat que el 12 de setembre de l'any 490 A.C. grecs i perses van lluitar a la platja de Marató; van guanyar els grecs i va néixer “el mite de Marató”: Filípides, soldat grec, va córrer des del lloc de la batalla fins a Atenes (... uns 42 quilòmetres) per donar la noticia; però no només per anunciar la victòria, sinó per evitar una enorme desgràcia; i és que els perses havien dit, abans de la batalla, que després de derrotar als grecs anirien fins a Atenes a matar a tots els seus fills i violar i matar a totes les seves dones. Els grecs van decidir, a Atenes, que si no tenien notícies de la batalla, ells mateixos es matarien (dones i nens); és per això que Filípides va córrer i córrer després de la batalla, per evitar una desgràcia.
I va néixer el mite de Marató, en arribar a Atenes i morir després d'anunciar la victòria i evitant així la massacre per part dels propis grecs.
Potser és per això, pel fet de ser aquest any 2010 el d'un aniversari tant “sonat”, pel que jo estava predestinat, gaire bé obligat, a córrer -precisament aquest any- la que serà la meva primera Marató, afegint-me així als actes de tan magna celebració. És cosa dels déus...

Cap de setmana “santjulianero”; ahir, barbacoa amb els companys del Cau per celebrar l'aniversari de la Marta (i en van...); avui, pujada i baixada per la carena fins al Santuari de Puig-l'agulla, com he fet tot aquest mes de d'agost. Aquest matí ja m'havien desaparegut les agulletes als abdominals i a les cames pels exercicis de dijous (les vaig arrossegar divendres i dissabte), així que ja era hora de tornar a córrer; però creia que a Sant Julià havia deixat “les meves velles Asics”... i no era així, per tant he tingut que sortir a córrer amb unes Adidas, més velles encara, però del tot inadequades per córrer. I vaja si m'hi he notat ! (en la petjada, que no en els temps: sota un sol de justícia, he pujat caminant en 52 minuts, m'he pres a dalt el Trina de rigor, i he fet la baixada, corrent, en 31).
Em queden dues setmanes completes per la Marató de Berlín. Demà parlaré amb l'Albert per veure què faig durant els propers 12 dies (per exemple, si és bo o no el que corri el proper diumenge la Cursa de la Mercè: serien 10 quilòmetres per “anar escalfant”...).

Del Barça, ni en parlem, si us plau...
.

2 comentarios:

  1. Espero que vinguis a la Mercè. Jo corro amb la Mireia, però dels Runners no ve ningú. No t'anirà malament, per entrenar. Nosaltres anirem en moto.

    ResponderEliminar
  2. Per la Mercè us tocarà fer un bon paper, eh? Que jo us vigilo ni que estigui una mica lluny ...

    ResponderEliminar