... abans de volar demà al migdia amb Swiss Air cap a Berlín. Serà un viatge llarg perquè, al final, em vaig “embolicar” a l’hora de fer la reserva i faig una escala de 4 hores a Zurich, escala que aprofitaré per visitar-la perquè -segons en Nacho- tinc temps de sobres.
Fa una estona he arribat del club, de fer l’última sessió abans de la cursa i seguint -i culminant- el “Barrachina’s Training Plan”: uns altres 30 minutets a la cinta a ritme de tranqui els primers 25 (a 10) i accelerant una miqueta en els últims 5 (a 12); total: 5,150 quilòmetres cremant 440 calories, rematant-ho amb una sessió d’estiraments.
En acabar li he dit a l’Albert que em donés sis gels per portar al cinturó durant la Marató... però en arribar a casa me n’adono que són massa gruixuts perquè encaixin en els departaments elàstics del cinturó, així que hauré de córrer amb els tres gels que jo ja tenia i només amb un dels del Albert, perquè no hi ha altra manera de fer-ho. Jo crec que amb 4 gels (un per cada 10 quilòmetres) i les begudes, els fruits secs i la fruita que ens aniran donant en els avituallaments, podré anar tirant.
Beure, sobre tot, haig de beure força...
Avui me n’he adonat de que he estat fent el mateix que quan l’any 1998 vaig deixar de fumar (jo, que fumava més de dos paquets de ros americà al dia...): ho vaig deixar d’avui per avui, en sec, i sense ajuda de cap tipus; però el que sí vaig fer és dir-li a tot el món que pensava deixar de fumar l’1 d’agost (com vaig fer). Doncs amb aquesta Marató, conscientment inconscient (o inconscientment conscient, no ho sé del cert) he tornat a fer el mateix: dir-li a tothom que anava a córrer la Marató (fins i tot li he dit al ficus que tenim a la terrassa i als geranis de la veïna del davant i a un gos que passava pel carrer aquest migdia...); no crec que ningú del meu entorn no sàpiga que aquest diumenge corro la meva primera Marató. Suposo que aquesta és una manera, sinó de posar-me pressió, sí de que m’ajudi en els moments de possible feblesa durant la cursa, pensant: no els pots fallar a tanta i tanta gent !, què els diràs ?.
No sé; hi ha molta, molta gent, que corre Maratons i ja no li donen importància... però córrer aquesta primera Marató als meus 53 “tacos”, sol, i lluny de casa, és quelcom molt, molt important per a mi.
Aquesta setmana, l’Andrea va començar la “diàspora” familiar (Roma-Bratislava, encara que ja ha tornat); avui la Marta ha marxat (fins diumenge estarà a Las Palmas) i jo marxo demà cap a Berlín. La única que no s’ha mogut de casa ha estat la Martona. Serà una Mercè “diferent” la d’aquest any per a tots nosaltres...
.
Me’n vaig a sopar amb els “Millonarios”, que ara ja fa mesos que no ens veiem (i així poder retornar-li al meu cos les 440 calories que acabo de perdre fa una estona...).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario