C.E. 21 ... I, SI ARA SÓN TRES QUARTS DE VUIT...

... (que ho són); si avui és diumenge (que ho és); si estic a Sabadell (que hi estic); si estic dins del cotxe escrivint en el portàtil (que ho estic); i si el cotxe està aparcat, com sempre, a prop de la línia de sortida (que ho està) això vol dir que...

TENIM UNA NOVA MITJA MARATÓ PER CÓRRER !!!.

He quedat a dos quarts de nou amb l'Alberto al Poliesportiu de la Plaça de la Creu Alta, lloc de lliurament de dorsals (per ell, perquè jo no hi estic inscrit) per donar-li la caixa de gels  “quelevantanaunmuertoamediamaratónyyanitecuentoenunamaratónentera”.

M'he llevat avui amb tantes ganes de córrer com de llençar-me per un barranc... però què hi farem, així van les coses. He vingut fins aquí amb el cotxe tot el camí badallant, mig adormit (i això que, contra pronòstic, he dormit d'una tirada tota la nit).

Me'n vaig cap allà; quan acabi la Mitja i arribi a casa continuo...

.....

... doncs, ja soc aquí, a punt per dinar.

Què cóm ha anat la cosa ?, doncs jo diria que bé.

La d’avui no era una Mitja Marató per millorar marca sinó per “acumular quilòmetres” de cara a Berlín; però tot i això no em puc queixar: la he fet en 1:54:10, gens malament tenint en compte la “soleá” que queia. El que passa és que el meu temps “real” de sortida y arribada a meta ha estat de 2:01:10 perquè, amb bon criteri i amb el cap fred, en creuar el quilòmetre 10 el que he fet ha estat “ir un rato andando para repostar líquidos” -durant 3 minuts exactes- i prendre’m el sobre del gel

 “quelevantanaunmuertoamediamaratónyyanitecuentoenunamaratónentera”;

aquests primers 10 quilòmetres els he fet en 54:10, massa ràpid inclús del “temps ideal de marató” que hauria d’haver portat a ritme “dièsel”: 1:02.30, que voldria dir que hauria anat a un ritme de 6:15 el quilòmetre enlloc dels 5:24 a que he anat (haig de saber “refrenar-me”, si no vull acabar ofegat a Berlín...). Després, més tard, ja en l’avituallament del quilòmetre 17, he tornat a caminar durant 4 minuts i uns tres-cents metres, per poder beure aigua tranquil·lament i afrontar “sense arrastrar-me” els darrers quatre quilòmetres “en continua pujadeta punyetera” per la Rambla i fins a meta.

Dues novetats:

- sembla que ja sé, a poc a poc i a “glopets”, beure aigua mentre corro sense ofegar-me (avui ho he aconseguit fer sense problemes), tot i les dues parades que he fet (perquè hi havia quatre avituallaments).

- i que, per molt que els simpàtics bombers de Sabadell (gràcies, nanos) hagin improvisat una “font refrescant” per a nosaltres per quan passàvem per davant de la seva caserna, NO t’hi has de ficar a sota: me’n he escapolit de fer-ho a la primera volta, però no així a la segona; tot i que s’agraïa amb la calor que feia (sobre tot ja a la segona volta), l’aigua “t’empapa” i acabes corrent amb la desagradable sensació d’anar sentir el xof-xof de les teves petjades en tenir els teus mitjons xops dins les sabatilles (i la samarreta empapada i enganxada al cos).

Ah!, com sempre, en arribar jo a meta l’Alberto ja no hi era, o jo no l’he vist (ha degut fer un temps proper a 1:25, així que no era qüestió de refredar-se i d’anar-me esperant a mi més de mitja hora després...).

Una altra Mitja Marató al sac ! i ja en van cinc (dues del Maresme, “la de Barcelona”, la de Granollers i aquesta). Qui m’ho havia de dir a mi que les correria com aquell que va a buscar el diari ! (“fantasmades” apart, m’ho diuen fa dos anys això de córrer mitges maratons i no m’ho crec...).

.