Ahir dimecres no vaig fotre ni brot; vaig anar al club, sí... però només per anar a buscar el cinturó que m'havia deixat dimarts tirat pel terra al vestuari.
Continuo sense córrer ni un metre després de la Mitja de Sabadell i la meva “cintilla” (amb l'ajuda del meu bon amic Normulen) m'ho està agraint, perquè el dolor és gaire bé només un mal record.
Avui he decidit que, al club, em tocava fer “reforçament de cames” (i si no, que li preguntin als meus quàdriceps, ben adolorits que els tinc ara) i ho he rematat amb un parell d'exercicis de màquina de reforçament de braços... i la classe d'abdominals amb l'Albert. Però córrer, el que és córrer... ni un metro. Demà a la tarda-nit, igual surto a córrer per Sant Julià... perquè Berlín és cada dia més aprop. I cada cop tinc més clar que la correré amb les Saucony, tot i la sensació de menys amortiment que crec que ja tenen (però és que “no me'n refio” de les noves Asics).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario