NO SOC FILL DE QUI JO CREIA ..!!!

Després de més de 53 anys, avui he descobert que “soc fill” (potser no natural) d’en Rudolf Diesel !. Veureu.

Ahir mateix -al vespre- vaig decidir córrer la Cursa de la Mercè d’aquest matí solejat de diumenge (per cert... on ha quedat tota aquella “litúrgia” dels dies de pre-cursa de no fa gaire, planificant la setmana, preparant-ho tot, amb aquell neguit ?); ahir, en un plis-plas em dic: demà corro (gaire bé el mateix que vaig fer el dia abans de la Mitja Marató de Sabadell, i això que era una mitja).

Doncs bé, l’idea per la cursa d'avui era “acumular quilòmetres” i, sobre tot, intentar aconseguir portar un ritme constant de 6:00 / 6:15 per anar-me acostumant pel proper diumenge a la Marató de Berlín. Però noi, no hi ha hagut manera: he descobert, de repent, que el meu pare era el famós enginyer Rudolf Diesel, inventor del motor que porta el seu nom, perquè jo no porto dins un cor, porto un motor Diesel (*) perquè la carrera d’avui la he fet a un ritme Diesel perfecte: 5:01 el quilòmetre... cha-ca-cha-ca-cha-ca, com el d’un excel·lent i fiable motor Diesel (per cert, era ciutadà francès i no alemany, com creu/creiem la majoria de gent, desaparegut misteriosament en mig del Canal de la Manega l’any 1913 a bord d’un vaixell camí d’Anglaterra).

I és clar, anant a aquest ritme ha aparegut altra cop el “5” en el meu temps final. Decebut ? gens ni mica, cap problema, tot el contrari: ha estat la cursa més plàcida de la meva "curta carrera com a corredor de mig fons"; avui ha estat "com anar de passeig"; he sortit sense preses (m’havia “colat”, això sí, en el segon dels calaixos per temps, per evitar-me la riuada de gent) he fet els dos primers quilòmetres també sense cap presa, i els quatre següents el mateix, i els darrers quatre... l’únic problema era que no anava ni a 6:00 ni a 6:15 com pretenia, sinó que “machaconament”, “Dieselment”, han anat caient els quilòmetres, un rere l’altra, a un temps de 5:01 clavats. Per tant, temps final: 50:10 (ah, David, i fent un gran esforç per “bracejar”, per tal de no tenir rígid el terç superior del tronc).

He dit abans que “no estava decebut” per aquests 50 i pico... però sí que em preocupa: sembla ser que no sé anar més a poc a poc, i mira que avui “m’hi he esforçat”. Em conec i, si a Berlín porto aquest ritme de 5:00 el quilòmetre, acabaré fos. M’hauré de mentalitzar, i molt, però crec que el que m’ha passat avui és el mateix que em passa quan corro a la cinta a ritme de 6:00, que els quilòmetres passen taaaaant a poc a poc, que sense voler-ho, apujo el ritme.

Com diu l’Albert, l’Alberto, en Jose, en Marco, en Per i tota la colla: Txabi has córrer amb el cap !... i està clar que a la Marató de Berlín ho hauré de fer més que mai (be, si corro una mica amb les cames tampoc m’anirà malament...).

Altres resultats de companys i coneguts:

43:40  Alberto (a 4:22)

44:51  Marco

50:40  “Cobarde” Mª José

50:42  “Cobarde” Montse
54:37  Mireia

57:31  Belén (bieeeen !)

59:07  Trini

59:49  Olga (bieeen, por debajo de la hora !).

(*) un motor Diesel "dels d'abans", perquè els d'ara tenen reprise, acceleració...

.