EL MILLOR DE LA CURSA D'AHIR....? RETROBAR-ME AMB LA MEVA GENT !

 

Y VOLVER, VOLVER, VOOOOOLVEEEEEER…..

… qué jodidamente duro va a ser !.

Però no, no em queixo. Perquè si dimecres vaig córrer 3 quilòmetres a la cinta en 21:20, avui “n’han caigut” 5 en 36:58 (amb una prèvia d’uns altres 5 quilòmetres en bici, amb bona resistència de pedals els 250 metres finals de cada quilòmetre).

De dimecres, després de quatre mesos i mig “en barbecho” sense córrer ni un sol metro i amb una artroscòpia de pel mig,  vaig “heretar” unes delicioses agulletes en llevar-me dijous, i que es mantenien fins avui mateix quan m’he pujat a la bici; però he decidit que combatria les agulletes fent exercici. Així que, primer en bici, m’he cascat 5 quilòmetres (en 13:50), buscant més la resistència que la velocitat.

I de la bici a la cinta, però sense saber realment què volia, o podria, acabar fent. Així que, escalfant a ritme 6,5 km/h els primers 250 metres caminant, he posat la cinta a velocitat de creuer 8,0 (buscant també, per tant, resistència i retrobar sensacions) fins passar el primer quilòmetre i mig; he passat després a 8,5 -com veureu, lent, mooooolt lent- fins arribar (trobant-me bé, amb dolor “zero” al genoll) fins arribar al quilòmetre 4,750 en que he fet un canvi a 10,0 fins arribar al quilòmetre 5.

Se’m fa “pesadot” la cinta però, fins que no agafi “fons d’armari” a les cames, no sortiré a córrer per fora. Això vol dir que -malauradament- no podré fer diumenge la cursa “Corre amb l’Apel·les”, perquè no estic gens en condicions: m’arriba, com a mínim, una setmana abans del que voldria. Però hi aniré, perquè aquesta gent es mereix tot el nostre recolzament. Avui, mentre era a la cinta, anava pensant que aquests 5 quilòmetres els corria per ells.

El meu estat de forma, actual, es més que lamentable... però això s’arregla corrent.

I és el que penso fer!.

(C.Q.  23  3-15-8)

I quatre mesos i mig després…

... avui, per fi he tornat a córrer. 

127 dies després de La Cursa de la Mercé (què és on van “saltar totes les alarmes”) avui ja m’he pogut pujar a la cinta per córrer (gaire bé em costa fins i tot dir-ho: “córrer”).

I ho he fet amb més cap que cor: tot i que m’he trobat bé des dels primers metres, no he forçat gens la màquina. 

Primer dos-cents metres escalfant trotant mooolt suau a ritme 6 km/hora (per veure si “petava” alguna cosa), per passar a ritme 8,5 fins a completar aquest primer km. en 7,42 minuts (...trote “cochinero-cochinero”); m’he mantingut a 8,5 fins els segons 750 metres, en que he pujat a ritme 10. En completar el segon km. he tornat a ritme 8,5 i altra cop fins els següents 750 metres, en que he tornat a posar ritme 10 fins completar aquest tercer km. (per acabar fent-t’ho tot en 21:20). He vençut la temptació de continuar fins els 5 km. i he acabat fent un darrer km. a 6,5 caminant, en 9:40, i allargant mooooolt les passes (per estirar els meus endormiscats i encongits, i ja de per sí molt curts, isquiotibials).

Molèsties? gens ni una.

Només han estat 3 km.... però després de més de quatre mesos "en barbecho". 

Ja no recordava lo avorrit que és córrer a la cinta... i a aquestes velocitats de vertigen com les d'avui,  “ya ni te digo”: la vida et passa moooolt a poc a poc. Però la sensació de tornar a empapar la samarreta de suor és indescriptible.

Veurem demà “les agulletes” i si hi ha alguna “secuela”... Ara, a posar-m'hi gel de modo preventiu.

Comptador a zero; gener no compte (ni tampoc els 8  km. que he fet caminant a la cinta entre diumenge i avui).

(C.Q.  13   2-10-3)

Cursa de Sant Antoni 2015... i marxa enrere en el temps.

2015 amb la Montse i la María José

2015 amb en Rafa, Hasna, Arantxa, Hernán i Gustavo

No l'he corregut aquest any, però sí què hi he anat per animar els companys... 

És una clàssica: l'havia fet el 2009, 2010, 2012, 2013 i 2014:

2009, amb l'Albert, en Pau i en Jordi

2010... sí, altra cop amb elles (la primera de moltes fotos 
que ens hem fet junts els tres en curses)

2012... amb Xavi i Tomás

2013... amb en Tomás i en Per

2014... amb les entranyables Rosa i Marcela

Això és nou...

Des del 22 de desembre en que em vaig fer l’artroscòpia al genoll, en cap moment havia sentit dolor ni molèstia de cap tipus.

Però des de dijous al vespre, en tornar del fiso, em fot mal a la part del darrera del genoll en estirar del tot la  cama, i després d’estar assegut una estona (no, en canvi, quan camino). Crec que va ser en fer l’exercici de pressionar la piloteta amb la part del darrera el genoll. Solució: gel a canto!.

Ahir divendres (no tinc fisio els divendres) no vaig fer rés per precaució (excepte més gel); i avui me n’he anat al Club a fer els meus habituals 10 quilòmetres a la bici (28:45... gens malament), abdominals, peses i l’exercici de reforçament de quàdriceps. Abans, però m’he passat per la Ciutat Esportiva Joan Gamper per poder estar una estoneta amb alguns dels companys del Tribanda, que tenien sortida en bici.

Demà, Cursa de Sant Antoni i, tot i no poder-la córrer, allà hi seré per animar als companys.

I la meva rendida admiració per Laia Sanz, que avui ha acabat en NOVENA posició a la Classificació General al  rally “Dakar”. Enoooorme!. I també per el guanyador, en Marc Coma (5é Dakar ja per ell). Però és que lo de la Laia...

Estava "cantat"...

Sí, estava “cantat” que ens tocaria la Loteria de Nadal. Finalment, 20 euros per participació, i estic content de que els hi hagi tocat a un munt de bons amics runners, amics “tal cual”, companys de feina (...els que més) i familiars.

I això que el sorteig de Nadal em va agafar al quiròfan, perquè el 22 de desembre era quan em feien l’artroscòpia al genoll. 

I avui, després de justament 22 dies de la intervenció, dir-vos que tot ha anat sobre rodes: ni una sola molèstia des del primer dia; no he pres ni un sol calmant, perquè no l’he necessitat. 

El 29 ja em van treure “la momificació” i, a partir del 2 de gener, ja anava gaire bé sense “muletas”, tot i que anant en compte de no carregar tot el pes del cos sobre la cama dreta. 
Aquest dilluns dia 12 ja he començat a treballar i a fer la primera de les 10 sessions de fisioteràpia, que m’estan deixant el quàdriceps en les millors condicions per poder tornar a córrer ben aviat (abans, però, hauré de “guanyar pes”: incomprensiblement, després més de dos mesos i mig sense fer esport, i conjugat amb els àpats de Nadal ...no aconsegueixo arribar als 76 quilos, quan abans de vacances estava en 81,5).

Evidentment, em perdo la Cursa de Sant Antoni d’aquest diumenge, i arribaré molt, però que molt justet, a la cursa del 8 de febrer (“Córrer amb l’Apel·les”). 

Però, tranquils... Txabi’s coming soon !

Aquest és el Vídeo Promocional "MARATEST 2015", amb imatges de la del 2014, també coneguda com la cursa de...

" El despertar d'Arantxa "

Se'ns veu fugaçment en primera línea de sortida (i més endavant, a ella al podi... perquè va quedar segona). 
Està clar que, per Arantxa, hi ha un "abans" i un "després" d'aquesta Maratest 2014 en la seva projecció com a molt bona i molt ràpida corredora que ja era... 
Felicitats !.

Som animals de costums…

Sí, jo prefereixo veure-ho així, que no pas considerar-ho “manies”. 

I m’explico.

Avui, per darrer cop abans de l’artroscòpia, m’he apropat pel David Lloyd  (demà no podré perquè haig de dur el cotxe a revisió per la tarda, dissabte tinc “overbooking” de “tareas varias” i diumenge... calla, que diumenge potser sí). Doncs avui, quan estava a les dutxes me n’he adonat de que, des del primer dia, m’he dutxat sempre a la mateixa dutxa (de les moltes que hi há). Per cert, és la primera que trobes al entrar a la zona (... i és que sempre he desconfiat “de les dutxes del fons”). El mateix em passava ja a Can Mèlich: la mateixa dutxa sempre, durant anys. 

I també me n’he adonat avui de que, en un vestuari enoooorme com el que tenim al Lloyd, sempre, sempre des del primer dia he agafat una taquilla del mateix costat del vestuari (...i, darrerament, fins i tot la mateixa taquilla). 

Manies meves?. No, jo crec que costums...

Avui, a la bici, han caigut els 10 quilòmetres de sempre, però avui a un ritme molt més tranquil (...quan he arribat als 24:04 -temps en que vaig fer els 10 l’altra dia- avui encara me’n quedava per fer 1,5 quilòmetres; no dic rés més). Ho he rematat amb abdominals i peses per reforçament de braços i l’habitual sessió de leg extender (per cert que, lo del "reforçament de braços" que he estat fent, m’anirà de conya ara que hauré de fer servir les crosses durant un bon grapat de dies...).

A veure si diumenge “puc fer el comiat pre-operació”...

(C.Q.  823  94-183-640)

Amb els deures fets…

Sembla ser que dilluns vinent, a l’hora d’enfrontar-me a la meva artroscòpia al genoll de la cama dreta, hi arribaré “amb els deures fets”. No arribo a 77 quilos, he recuperat la musculació a les cames (quàdriceps, sobre tot) i he guanyat en velocitat i resistència a la bici: ahir, sense anar més lluny, vaig fer el temps més baix en 10 quilòmetres que mai he fet (24:04); a més a més, vaig repetir doble sessió (tant de leg extender, com de peses als braços, com d'abdominals).

Després tocaran uns quants dies de “dolce fare niente”... però encara em queda dijous i dissabte per tornar anar al David Lloyd per acabar de posar-me a punt, tot i que fa dies que l’esquena m’està tornant a donar pel sac; no és dolor, és molèstia emprenyadora. Però, què hi farem!.

El compte enrere “artroscòpic” arriba ja al  5 . Ja ho tinc a tocar. Confiem en una ràpida i bona recuperació...

S’ha posat a plorar…

Aquesta tarda me n’he anat fins a Badalona, amb la Marta, a la “Quedada de Cursa BDN Running per recaptar fons per a La Marató de TV3”.

La idea era que es podia fer corrent o caminant, fet pel qual ens hem animat a anar-hi, doncs per culpa del meu genoll, de córrer rés de rés; hi ens hi hem anat fins allà la Rambla del Gorg nosaltres i... 23 persones/runners més!  Una convocatòria amb no gaire èxit... amb la minsa recaptació conseqüent (49 euros, plasmats amb total transparència a la foto); però la voluntat de la gent és el que compte.

I mentre els altres 23, a diversos ritmes, han fet uns 8 quilòmetres corrent , nosaltres dos hem fet uns 4 quilòmetres caminant tot xino-xano; i mai millor dit, perquè hem fet el  tram inter-mig per la zona del “ Chinatown badaloní ” (polígon industrial del Grandland); la Marta ha al·lucinat amb l’activitat dels xinesos que hi havia allà, sent -com era avui- un diumenge per la tarda; i és que aquests no paren mai.

I qui és doncs qui s’ha posat a plorar?: doncs el meu pobre i abandonat Garmin que, després de gaire bé dos mesos i mig, ha tornat a anar a parar al meu canell, més que rés per comprovar “que no se m’havia mort d’inactivitat”. I no, es viu !.

7 dies només per l’artroscòpia, i menys dies per poder tornar a córrer.... som-hi Txabi !.

Continuem progressant...

A 9 dies vista d’entrar a quiròfan per l’artroscòpia al genoll dret, avui he tornat al Lloyds. En principi era per anar a veure el partit del Barça i després baixar a la sala de fitness; i és per això que hi he anat a les quatre de la tarda d’un dissabte... però resulta que al club no el feien. Però ja que estava allà, “m’hi he posat” ja a un quart de cinc (per cert, millor no haver vist el partit: 0-0... i amb els merengones ja a cinc punts).

Continuo fort en bici (al meu nivell) mantenint ritme constant i acabant en progressió ascendent; tot i que m’hi he adormit una mica el primer mig quilòmetre (entre graduar l’iPod, posar el nivell...) cosa que ha fet baixar la mitja per quilòmetre, he acabat fent els meus ja habituals 10 quilòmetres en 24:19, només quinze segons més que el meu millor temps fins ara, i a resistència 9. I no només això: he doblat tant l’habitual sèrie al leg extender (per reforçar quàdriceps), com la sessió de peses combinada amb abdominals; crec que mai, com fins ara, havia estat tant seriós i constant. El meu cos veterà torna a acumular molt poc greix (...i estic en 76,6 kg. lluny dels 79,2 en que vaig tornar de vacances d’estiu, tot i els "atacs culinaris" de la meva sogre) i he recuperat, tot i no córrer des de fa més de dos mesos, els músculs fibrosos d’abans. Bé, Txabi, bé.

Em queda una setmana “per poder anar fent”, doncs el panorama per poder mantenir aquest nivell físic no és gaire esperançador:  se m’ajuntarà la inactivitat forçada per la intervenció al genoll, amb la desfilada d’àpats d’empresa, de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis... Combinació explosiva !.

Objectiu, però: arribar al 7 de gener mantenint-me en  aquests 76,6 kg. I, a mitjans/finals de gener, estar ja corrent com si rés per aquests mons de Déu !.

(C.Q.   803  92-163-640)

Curt, però intens…

Avui no han estat 10, sinó només 5 els quilòmetres en bici, però amb més resistència de pedals; he parat perquè notava carregat el quàdriceps de la cama dreta (la que m’haig de operar) i no he volgut forçar a 11 dies de l’artroscòpia. Per compensar-ho, he més que triplicat la sessió d’abdominals i de peses pels braços i he fet la sessió habitual al leg extender per reforçar els quàdriceps.

El cas és no parar !.

(C.Q.  793  91-153-640)

Armistici !

Sembla ser que el meu cul i el seient de la bici han signat una espècie d’armistici : ja no estan “en guerra”. 
I és que quan vaig començar a anar amb certe regularitat fa poc més d’un mes al David Lloyd, se’m feia molt llaaaarg, feixuc, avorrit i pesat el fer 10 quilòmetres en bici estàtica, a resistència de pedals 8, en 28 minuts llargs... Però poc a poc he anat millorant, fins el punt de que dissabte -després d’una “doble sessió a casa de Woopi Goldberg” (Sister Act i Sister Act-2 seguides, “del tirón”)- vaig vèncer la temptació de quedar-me “apalancat” al sofà i me’n vaig anar (...passades les vuit del vespre) a fer els meus ja habituals 10 quilòmetres, i a resistència 9... en 24:35 !!.

Però la millora no acaba aquí. Perquè avui amb la meva tribu ens en hem anat fins a “La Paradeta”, al Born, a “ponernos finos de marisquito”. Per aquells que no ho conegueu, a La Paradeta (un lloc amb no gaire “glamour”... ni falta que li fa) tu tries allà mateix al taulell (com si estiguessis a la peixateria) el peix i/o marisc que vols menjar. Te’l pesen, el pagues i llavors t’asseus i te’l cuinen. Relació qualitat/preu molt i molt més que acceptable. Proveu-ho, no us en penedireu!.

Doncs avui, en sortir de La Paradeta, he passat un moment per casa, m’he canviat, i me n’he anat (passades les sis) cap el Lloyd...  i he acabat fent els meus 10 quilòmetres en  24:03 !; i molt bé, gens forçat, anant tota l’estona a ritme. I no només això: en acabar, he incrementat la sessió de reforçament de cames (més repeticions) i he fet  una sessió més llarga d’abdominals, intercalant-la amb reforçament de pectorals amb peses. I estiraments. El proper pas, poc a poc, una mica més de pes a la màquina i a les peses.

Content, molt content de la meva resposta física al increment de rutines... a 13 dies de la meva artroscòpia al genoll.   

Però son ja gaire bé més de dos mesos i mig sense poder córrer ni un sol metre...i ho trobo molt i molt a faltar !.

(C.Q.  798  90-148-640)

20 quilòmetres més “p’a la saca”…

Seguint el pla previst, dimarts -i altra cop avui- m’he passat pel David Lloyd per fer els meus ja habituals 10 quilòmetres en bici (resistència 9, velocitat mai per sota de 70), reforçament de cames i abdominals. Però avui, els 10 quilòmetres els he fet en 24:25, quan habitualment els faig en 26:40/27:15.  Seguim sumant... i musculant la cama per preparar-la per l’artroscòpia del dia 22 (avui he estat a can Altisench, el traumatòleg que m’operarà, per portar-li i comentar els resultats de les proves pre- operatòries: tot correcte.

A lo que no m’acostumo és a la el·líptica: hauré de perseverar !.

(C.Q.  778  88-138-640)

On fire… a partir d’ara

Dimecres passat, uns altres 10 quilòmetres a bon ritme i resistència en bici al David Lloyd, amb sessió de Leg Extender forta i estiraments i abdominals. I avui diumenge el mateix, però afegint-hi, per primer cop, 2 quilòmetres a la el·líptica i sessió de peses pels bíceps.

El pla serà fer quelcom CADA DIA, al menys fins l’operació, incloent-hi natació…

El Cross de Sants s'ha corregut avui sota la pluja (com el primer cop que el vaig córrer), però aquest cop me l'he perdut per culpa del genoll... 

(C.Q.  758  86-118-640)

Ni brot…

No, no anem bé. Perquè... quin mes de novembre que porto: ja sigui per naps o per cols, i que jo recordi, només he tingut 3 dies (3 !) d’activitat física. Una sortideta a peu (6,5 km.) pels voltant de casa el cap de setmana que Marta estava a Miami, i dues estades al Club per fer una tirada en bici de 12 km. i una altra de 10 km. (ahir); i els dos cops, amb exercicis de reforçament de cames i abdominals i estiraments.

Haig de canviar la dinàmica, perquè el 22 de desembre m’opero del genoll i haig de tenir la cama musculada “p’a lo que se me viene encima”...

(C.Q.  736  84-98-638)

16286.... maco, eh?

Ahir dimarts, un altra sessió "de les ja habituals" al Lloyds: 

els 10 km en bici, la sessió a la máquina de "leg extender", els abdominals, els estiraments... i cap a casa. Però amb la sensació "d'estar esgotat", amb les cames "pesades".

Veurem el què demà dijous.

Per cert, tinc Loteria dels "Tribanda": qui en vulgui, que m'ho digui aviat, perquè...

... me la quitan de las manos !

(C.Q.  707,5  81-76-631,5)

Sopar de cloenda de temporada del "Tribanda Triatló"

Ahir al vespre, a “La Clara”, varem fer el sopar de cloenda de temporada del equip “Tribanda Triatló”, fent inclús una prèvia al sopar -al mateix lloc- per veure, que no gaudir, del partit Real Madrid – Barça, que aquí avui no comentaré  “porque me hierve la sangre” ...

I com que el molt bon sopar que ens varem cruspir (... i el vinet, és clar) s'havia de cremar quan més aviat millor, avui, abans de les 9 (...de les 9 un cop endarrerit  el rellotge, o sigui, “a les 10 d’abans”) ja estava al Lloyds, en un matí  es-pec-ta-cu-lar !  

M’he fet els meus ja habituals 10 quilòmetres en bici (fent el darrer quilòmetre a resistència 15, a veure el què), la també ja clàssica llarga sessió al “leg extender” i una bona sèrie d’abdominals i estiraments. En acabar, he sortit fora i m’he tombat una estona en una de les hamaques que rodegen  la piscina exterior... i era com si fóssim a finals del mes de juliol: quina passada de sol, de calor!. 

Amb els nostres dos "cadets" en primer pla... Quines feres els paios!

Per cert, estic en 79 quilos "clavats" (en arribar a casa altra cop: el sopar "no m'ha passat factura"); a veure com ho mantinc sense córrer...

(C.Q. 697,5  80-66-631,5)

Así, "a bote pronto"....

... "gracias" a la rotura del menisco posterior y la consiguiente "parada en boxes" hasta la operación (el 18 ó 19 de diciembre), y la posterior etapa de recuperación, éstas son las carreras que voy a perderme, sí o sí:

• CURSA DE LA AMISTAT-Noviembre
• BEHOBIA-SANT SEBASTIÁN-Noviembre
• CURSA DEL CLOT-Noviembre... MMP en 2013
• CROSS DE SANTS-Noviembre
• JEAN BOUIN-Noviembre
• CURSA DELS NASSOS-Diciembre
• CURSA DE SANT ANTONI-Enero
• MITJA DE GRANOLLERS-Febrero
• MARATEST-Febrero
• MITJA MARATÓ DE BCN-Febrero
• MARATÓ DE BCN-Marzo

Así, a bote pronto. Y ya me perdí, la semana pasada, la MITJA DEL MEDITERRANI. Porque ya sabéis que yo, entrenar no entreno, pero competir semana sí, semana también, ya es otra cosa; y noviembre era mi "gran mes".. 

Con la otra rodilla, la izquierda, la recuperación fue inusitadamente rápida. Espero tener la misma suerte con ésta ahora. Confío que las tres veces por semana -mínimo- que voy a ir "al Lloyd" (bici, natación, abdominales, "leg extender"...) me ayuden a mantener el tono muscular de la pierna hasta el día de la operación; y lo mismo a partir del 27 ó 28 de diciembre, en que empezaré ya con "la rentrée", con la puesta a punto.

Lo que está claro es que, en la mayoría de estas carreras que no podré correr, pienso actuar como voluntario; y es que... si no se corre, se colabora !.

Per no perdre to muscular…

Dilluns vaig anar al “traumata”; definitivament, m’haig d’operar, perquè el menisc intern el tinc fet “caldo” i no puc ni somiar en córrer. I ho farem per artroscòpia, amb el Dr. Altisench. El que passa és que, per temes de feina, no vull/puc fer-ho fins el 18 ó 19 de desembre. Ahir vaig anar al CIMA per reservar ja dia i hora per les proves pre- operatòries (seran el 28-N).

Avui, per no perdre to muscular ara que no corro, he tornat “al Lloyd” per fer uns altres 10 km en bici, una bona tanda de “leg estender”, unes bones sèries d’abdominals i uns estiraments.

El que sí faré, per descomptat,  és anar a la Behobia... no la correré, però "la viuré" i, sobretot, menjaré (i molt bé) rodejat de molts i bons amics (Tribadas apart); sempre ho he dit: el millor d'això del córrer, la gent que vas coneixent...

La temporada, però, a prendre pel sac tot just començar...

(C.Q.   687,5  79-56-631,5)

Nova sessió al gym…

Dins l’estratègia de reforçament de genoll, per encarar amb garanties “la Behobia”, avui he tornat al David Lloyd per fer uns altres 10 km. en bici (més ràpids que dimarts), 2,5 km corrent a la cinta, ja no a “trote cochinero” sinó més bé “a trote mi-pequeño-pony”, i he fet exercicis de força al genoll en quatre màquines, en lloc d’una com l’altre dia.

Resultat? He acabat bé; però ara, un parell d’hores després, tinc el genoll un pel inflamat (gel al canto!). Dilluns, al traumatòleg , espero treure’n aigua clara.

(C.Q.  677,5  78-46-631,5)

¡ Estamos de vuelta !

Después de que saltaran todas las alertas tras la Cursa de la Mercè (rodilla hinchada-inflamada como nunca antes la había tenido), visita de urgencia al traumatólogo. Las radiografías no detectaron nada, pero probamos con la resonancia magnética (donde, una vez más, me quedé dormido, todo y el brutal ruido que hace la maquinita).  

Y la resonancia sentenció:

1-condromalacia rotuliana evoluciona con lesiones osteocondrales con exposición del hueso subcontral.

2-irregularidades osteocondrales con edema en el hueso subcondral del margen de meseta tibial interna.

3-ruptura del menisco interno,con cambios inflamatorios en la inserción meniscocapsular.

4-menisco externo normal.

5-líquido articular multicompartimental con signos de sinovitis con hipertrofia sinovial.

6- líquido articular se extiende por la vaina del tendón del poplíteo y hay herniación sinovial postero-interna siguiendo los tendones de la pata de ganso.

7- cruzados con una alineación normal se consideran íntegros.

8- los colaterales y el tendón rotuliano son normales.

9- signos de insuficiencia venosa superficial.

10- los condilios femorales y la meseta tibial no muestran signos de osteonecrosis.

11- prueba del embarazo: negativa...

Lo que yo decía: un problema, no de ADN, sino de DNI.

Visto lo visto, y con la Behobia en puertas, había que pasar a la acción. El próximo lunes tengo visita con el más afamado especialista de rodilla y ayer mismo me hice socio del 

“David Lloyd - Club Turó”

para reanudar mi actividad física con periodicidad regular de -mínimo- tres veces por semana (...o sea, hacer algo más que correr). 

Y hoy me he estrenado: 10 km en bici estática, a resistencia 10 de pedales, para no forzar la rodilla; sesión de reforzamiento de rodilla en la “leg extender” (he dicho "leg extender" y no "Jes extender") y terminando con 2 km de trote cochinero, muy suavessito, en la cinta (...ya ni recordaba lo aburrido que era correr en la cinta). Y ya tengo incluso a uno de sus "coach" detectado, camelado: Albert.

Ahora, ya en casa, un poco de hielo en la zona y a ver cómo evolucionamos…

¡¡ "Operación Behobia" en marcha ...!!

(C.Q.  665  77-36-629)

Dues “Mercès” en una...

Ja ho escrivia aquest matí a Facebook abans de sortir de casa: Tinc el genoll de la cama dreta ben "trinxat", les costelles trencades "em grinyolen"...

Però ben d’hora, ben d’hora estava ja a Plaça España i, contra les prediccions, no plovia ni semblava tenir intenció de fer-ho durant la cursa. Mentre aparcava la meva estimada Triumph (que, per cert, ja m'he venut... li faig lliurament al nou propietari diumenge vinent) m’he creuat i xerrat una estona amb el Correcat Ramon. Abans i tot de l’hora prevista, m’he retrobat amb Speedy-Arantxa (....que finalment ha fet molt bon temps, tot i "el seu moco colgando" i acabant en 17ena. posició en dones) i amb Olga. 

De camí cap el guarda-roba, sota les torres venecianes, he coincidit amb la gran Hasna Bahom (finalment guanyadora de la cursa en categoria femenina)  i amb les “No Te Pares Team” Devora i Elena (no així amb Mónica... que a l’hora prevista no havia arribat). I un cop dalt les fonts, trobada típica i tòpica amb en Rafa. Més tard he coincidit també amb els Tribanda Per i Belen. I camí del guarda-roba, amb en Xavi, la Laura i resta de gent del BDR. I ja, un cop a dins del calaix, amb en Cedric i altra cop amb “ulls preciosos-intensamentnegres-Devora”  (...que ha acabat fent MMP).

El genoll ja em “grinyolava” amb força dins el calaix mentre mig escalfava... i he arrancat a córrer, molt millor del que m’esperava, després del “intens entrenament”  dels darrers dies (des de dimarts no havia fet rés de rés). Els meus temps de pas han estat:  4:38, 4:52, 5:21, 5:19 i 5:03… total, 25:58 en fer els primers 5 quilòmetres… gens malament; però des del pas pel quilòmetre 2, el dolor al genoll augmentava i “punxava” de valent.  

El gran Miquel...

Així doncs, en arribar al avituallament del Arc del Triomf he pres una decisió: no jugar-me-la més i esperar allà a que arribés en Miquel Pucurull, el gran i veterà corredor (75 anys) i fer amb ell, al seu ritme, la segona part de la cursa. Mentre esperava allà, he coincidit amb en David, fent fotos i més fotos (sí, en David “Blog maldito”, aquell “que no va saber parar” a la MM i va “petar”... per això, malauradament,  avui no ha pogut). He estat allà palplantat gaire bé mitja hora, veient passar i passar corredors, i més corredors, companys i més companys...

Resulta que tinc un club de fans...
 i jo sense saber-ho!

En arribar Miquel m’he reenganxat a la cursa. Els segons 5 quilòmetres de la cursa els he fet doncs tot xerrant amb en Miquel, xino xano... i arribant junts a meta. I, segons m’ha dit, ho ha fet en un millor temps que l’any passat (segons ell “no li he deixat que afluixés” i, sense fer-li treure la llengua, he aconseguit  que mantingués el ritme constant que ell podia portar bé: és tot un diésel!).

La llum que més enlluerna...

Ha estat avui doncs, per a mi,  una cursa “diferent” aquesta. I és que cada cop més me’n adono de que visc molt més intensament tot el que rodeja a les curses, que les curses en sí mateixes: la gent, l’ambient, els companys, les fotos, els ji-ji-ja-ja, o els bons moments com el que he viscut avui corrent 5 quilòmetres al costat d’en Miquel. O com després fent-li les fotos a la menuda, però moooolt gran, Maria Llum (un any més gran encara que en Miquel) mentre recollia el seu trofeu (... i el val per anar a sopar al “7 Portes”) com a corredora més veterana de la cursa.

Finalment, la pluja ha acabat arribant quan, en moto, ja estava a poc més de quilòmetre i mig de casa. “Murphy” en estat pur...

Ara mateix, vuit del vespre, el genoll fot mal, força mal...

La propera? CORREBARRI... si el genoll em respecta.

(C.Q.  653  76-26-627)

¿ Dragones y mazmorras ? Noooo: ¡ Rampas y escaleras !

Ahir al vespre, només començar a córrer, ja vaig veure que no en tenia gaires ganes. Però la Mercè és ja a tocar (... i la Behobia!) i darrerament parlo més de córrer que no pas corro. El darrer cop, des de l’11 de setembre a la Cursa Sansi de Bellaterra, havia estat dissabte dia 20 pel camí de Ronda de S’Agaró a La Conca ...i fent la meitat caminant i la meitat corrent. Poca cosa doncs. Però ahir tenia ganes de provar "en acció" les meves flamants i discretetes sabatilles “Asics Noosa Tri 9” estrenades dissabte, un cop haver ja canviat el número 44, que inicialment em vaig comprar, per un més encertat 43,5 (*); i les volia provar en situacions de “baixada”, així que vaig decidir apostar per fer "una sessió de resistència a lo RafaPérez".

I sense anar-me’n gaire lluny de casa (vaig anar-me’n fins a la riera enjardinada que tinc ben bé al costat) vaig fer alternativament 14 trams d’escales (de 75 esglaons cada pujada i cada baixada, fent doncs un total de 1.050 esglaons) i 14 trams de rampa amb bona inclinació -d’uns 60 metres cada pujada i baixada- intentant fer-les totes a bon ritme, sobre tot quan anava cara amunt (tant a la rampa com a les escales). Esgotador, però reconfortant. I ho vaig completar amb una “passejadeta al trote” pels voltants de casa.

Les sabatilles, perfectes: no em “topen” els dits a la puntera a les baixades, que és el que em preocupava un cop canviat el número.

(*) Canvi de número: vaig comprar-me, inicialment, un 44 (aquest model és quelcom especial, en estar pensat per triatletes; molt còmodes, tant, que fins i tot te les pots posar sense mitjons). Vaig sortir amb Marta dimecres passat per la tarda (4,5 quilòmetres caminant) per estrenar-les. I notava que m’anaven “grandetes”, no hi anava gens còmode (son "de horma ancha" i jo tinc el peu estret). Així que, en arribar a casa, les vaig “ventilar”, vaig agafar un raspallet, vaig netejar-li les soles... i el divendres les vaig anar a canviar per mig número menys. Estaven com noves, perquè eren noves... No patiu: el noi de la botiga se les va mirar i remirar bé, i li va dir al encarregat:

-"Faig un canvi de número... sí, sí, estan perfectes").

I és que ho estàven!.

(C.Q.  643  75-26-617)