Decididament, i a la vista de les fotos, lluïen molt més les samarretes vermelles de l’any passat que les “soses” blanquetes d’aquest any, oi que sí ?.
La selecció de fotos està posada aquí del final de Cursa al principi d’aquesta (si cliqueu a sobre les fotos, les veureu "en gran"..).
Només una reflexió per a la Belén, a compte del comentari d’ahir en el blog. Parlava ella que la cançó més adient per cloure la reflexió que us feia sobre la classe política aprofitant la recomanació del llibre del Iu Forn “El Candidat”, era la cançó “Algo personal” d’en JMS; i em detallava una part de la lletra d’aquesta, un dels trossos més memorables de la cançó; però la Belén se’n va menjar algunes parts d'aquesta llarga i genial parra fada... Per a tots aquells que no conegueu la cançó, aquí teniu -complert- el tros on es reflexa perfectament cóm un polític pot dir un munt i munt de coses “en una mateixa entrega”, entrelligant-les entre sí... per no acabar dient res, absolutament res: un autèntic monument al absurd. Diu així:
“..pero, eso sí, los sicarios no pierden ocasión de declarar públicamente su empeño en propiciar un diálogo de franca distensión que les permita hallar un marco previo, que garantice unas premisas mínimas que faciliten crear los resortes que impulsen un punto de partida sólido y capaz de este a oeste y de sur a norte, donde establecer las bases de un tratado de amistad que contribuya a poner los cimientos de una plataforma donde edificar un hermoso futuro de amor y paz...” .
¿ no em direu que no és fantàstic el poder arribar a dir tantes i tantes coses en una mateixa parra fada… però sense haver dit res, absolutament res, oi ?. Coses de polítics...
Siau !
.
Val txabi però jo la vaig escriure de memòria!!!
ResponderEliminarBLN