NO SÉ JO SI AL FINAL…

… guanyarem o no la Lliga (la vida no sempre és del tot justa amb els millors); però el que ja ningú no ens traurà mai als culers és tot i el molt que estem gaudint, i “babejant”, amb l'equip aquest temporada. Encara no fa ni 25 minuts que ha acabat el partit contra el Sevilla (ojo, el tercer classificat del Campionat) i acabo d’arribar a casa amb la imatge encara present del espectacular gol d’en “LoputoGusiluz” (minut 2’11’’), la jugada de tiralínies d’en Xavi-LoputoGusiluz-Eto’o en el segon gol (crec que no havien passat 15 minuts del primer temps), la jugada novament de tiralínies, aquest cop d’en Eto’o-LoputoGusiluz-Xavi del tercer gol (minut 3 del segon temps) i el “xurret” d’en Henry en el quart gol al cap de set minuts del quart (sincerament, jo crec que el que volía en "Tití" era centrar, no pas xutar...). Sí, val la pena -i molt- anar al camp aquest any, sí senyor.

Ahir, tocava soft-ràquet, així que després de 15 minuts a la nova bici de la sala de fitness, vaig jugar 3 partidets (a 20) amb la Susana; el resultat és el de menys però el que està clar es que si no jugues sovint, jo al menys, perds la posició a la pista i vas com una baldufa d’un costat a l’altre. Sí, vaig guanyar els tres partits, què passa ?.

Avui, i davant de la constatació de que m’estic relaxant en el entrenament (sí més no, en la continuïtat i la constància) he decidit reprendre les meves sèries; s’ha acabat això de la “carrera continua” a velocitat 12. A partir d’ara, sèries, o no corro. I les que he fet avui han estat 3 sèries de 1,5 quilòmetres, a velocitats 12, 12 i mig i 13, acabant amb un “sprintet” de 500 metres a 14 per acabar els 5 quilòmetres en 24’20’’. Si el cos m’ho aguanta, aniré poc a poc incrementant el ritme, passant sèries de 2 quilòmetres, amb intervals de 500 metres de recuperació (però sent la recuperació de -com a mínim- de velocitat 11 i mig... Uns quants dies fent un total de 5 quilòmetres, per passar després uns altres dies fent-ne 6, i després 8... i mantenir-me així. Haig d’estar en forma per Cardedeu !!!.

“...hermano que te vas a California, 121 de PAN AM. Llévale a esa muchacha que te espera olor de arpillera, aceitunas, azahar, algarrobos y chumberas, y mi navaja tripera que de vez en cuando, sólo de vez en cuando, dio un guiño al Sol. Y ahora vuela a diez mil metros sobre el mar. Pensando en ella. Queriendo llegar… (JMS-Hermano que te vas a California, 1974).
.