UNA RECOMANACIÓ...

.

Be, dilluns de Pasqua; dia de descans, de relaxació, de preparació per a la curta setmana que ja hem començat sense ni adorna-nos-en (dues setmanes seguides d’activitat parcial: 4 dies de feina aquesta... i l’anterior de 3, ja que vaig agafar-me com a festa el matí de dijous !!! cóm ha d’anar be el país ?).

Aquest matí finalment he anat amb la Martona i en Roger a Can Mèlich a fer una mica d’exercici. En el meu cas 5 quilòmetres en bici, abdominals, i molts, moooolts estiraments, perquè aquests darrers dies molt de córrer, però poc d’estirar.

Per la tarda -desprès de la reglamentària i obligatòria “siesta” en dies festius i d’inactivitat com el d’avui- m’he llegit d’una tirada i en un parell d’horetes (cap mèrit en ser de només 186 àgils pàgines):

EL CANDIDAT, Iu Forn – Ed. Ara Llibres, SCCL (Amsterdam Llibres).

Recomanable, terriblement recomanable. Satíric com pocs amb l’entorn polítics i els polítics en sí mateixos. I, si ho penses fredament en acabar, és vergonyós el que això sigui així com és. Repeteixo, molt recomanable. Hi ha fragments impagables, com per exemple, aquest exercici de eufemismes que fa:

“... com m’agraden els eufemismes !. Una crisi econòmica de mil parell de collons és una "desacceleració". I si és molt bèstia llavors es una “desacceleració accelerada”. O també pot ser un “fort descens del creixement”, o una “contracció”, o la que més m’apassiona: “un creixement negatiu”. Creixement negatiu, la matemàtica feta impossible gràcies al llenguatge!. In-su-pe-ra-ble !. I referit a la industria també tenim el “creixement sostenible”, el “creixement amable” i el “creixement de qualitat”. Que visquin els eufemismes !. Les putes són “treballadores del sexe” o “proveïdores de plaer”. La sequera és una “disminució de precipitacions”. Un transvasament és una “captació puntual d’aigua” o, millor encara, una “interconnexió de conques hidrogràfiques”. Els iaios son “sèniors” i els solters són “singles”. Els nens superdotats són “nens d’alta capacitat”. Un solar ple de merda, rates, herbes i deixalles és un “espai hostil”. .... els que van a la feina a tocar-se els ous tot el sant dia són “treballadors que mantenen uns nivells de productivitat per sota del que seria desitjable”. Ningú no menteix sinó que “falta a la veritat”. La brossa o merda és un “residu sòlid urbà”. Els pisos de 30 metres quadrats són “solucions habitacionals”. A Sevilla l’Ajuntament va arribar a qualificar un embús de trànsit com a “angosturas puntuales en articulaciones estratégicas del viario” (sic)...”.

(per cert que els dibuixos d’en Batllori, el “ninotaire” de La Vanguardia, estan a l’altura del text que se’ns presenta...).

Avui, en JMS descansa...
.