JA SOC AQUÍ . . . ! ! !

.
Està clar que com a “pitoniso” no em guanyaria la vida (quina primera part dels culés, renoi !!! quin 4-0 més majestuós....). D’això ja han passat 4 dies (i si no va haver cap “cantada” d’en VV va ser perquè els alemanys no van xutar a porta en tot el partit, que consti...).

Avui, diumenge al vespre, ja de tornada a Barcelona. I sí, he fet els deures i m’he entrenat aquests dies de Setmana Santa (tot i el fotut mal temps que ens ha fet…). Ni jo mateix m’ho acabo de creure...

El dijous, jornada de descans; però divendres al matí ja me’n vaig anar, corrent, a fer el recorregut Sant Julià - Vilalleons - Sant Julià (8 quilòmetres i pico), amb l’anada lleugerament ascendent tota l’estona fins arribar a Vilalleons. Com sempre, entre el quilòmetre 2 i el 3 “bajonazo” (m’ofego, em costa respirar... però després se’m passa i recupero el meu ritme de respiració). Recorregut total en 45 minutets, sense forçar.

Divendres per la tarda, contra el que el cos em demanava (descansar) vaig fer una miqueta la cabra per la muntanya: Sant Julià - Santuari de Puiglagulla - Sant Julià, anant per la carena; 10 quilòmetres en total, mal contats a la baixa: 46 minuts per fer la pujada, entre caminant i anant “al trotecito”, i només 30 minutets a la baixada, tot i estar plovent i fent la baixada tota l’estona corrent. Content pel temps i les molt bones sensacions a la baixada (tot i el parell de “relliscades” que per poc van donar amb els meus morros per terra, amb lleu torçada de turmell inclosa...). Les meves ASICS també van respondre bé per muntanya...

Avui al matí, caramelles. I, a mitja tarda, tornada a Barcelona.

Com que la Martona i en Roger estan per aquí, demà els engrescaré per anar per la tarda al Club a fer uns partidets de soft-raquet, o fer màquines, o cinta... No sé, ja veurem.

Apa... siau !!!

"...puc vendre'm l'ànima al diable i el cos als demés i llogar fins la guitarra per diners. O trencar la meva imatge com si fos de guix o jugar-me l'esperança al set i mig; però no pas aquest poema volador i petit. Gust d'amor, color magrana que he escrit pel meu amic. Ets bo. Ets dolç. Ets mascle. He tingut sort amb les dones, que ja és molt tenir, i a les ales la primavera, que ja e és dir. He pujat on la neu crema, he caigut al sot. Demaneu-me el que vulgueu, que tinc de tot, però no pas aquest poema, volador i petit. Gust d'amor, color magrana que he escrit pel meu amic. El bo. El dolç. El mascle..." (JMS-Per al meu amic, 1973).

.

.