JA VAN DOS DIES EN COTXE …

.

… i així no anem bé !!!. Cada cop que vaig amb cotxe, mal d’esquena segur... Però què hi farem: avui amenaçava pluja i tenia que estar per Girona pel matí, així que no m’ha tocat altra remei.

Ahir, jornada de “trànsit”al Club: la meva intenció era trobar algú per jugar a soft-ràquet, però no hi havia ni un ànima a les pistes (serà perquè jugava el Barça ...?). Aleshores el que vaig fer va ser els meus 5 quilòmetres amb bici, un parell de quilòmetres en cinta (a 11 i 12), els exercicis de reforçament de cames (oblidats des de feia dies), alguns abdominals... i cap a casa a escarxofar-me veient als culers per la tele en el seu plàcid partit (1-1) després del molt relaxant i tranquil·litzador 4-0 del partit d’anada. I el que sembla que va estar distret va ser el 4-4 del Chelsea-Liverpool (una mica més i els “red devils” els hi foten un bon disgust als “blue”...).

I ja que estem en temes “europeus”, us ho lligo amb que l’Andrea ha començat a gaudir, des d’avui mateix, del seu premi pel Concurs Periodístic de la Unió Europea volant cap a Brussel·les, on s’hi estarà fins divendres, amb els actes preparats per a ells al Parlament Europeu, el Consell d’Europa i les distintes institucions europees (ens acaba de trucar fa una estona des del luxós hotel on els han ficat...).

Ara, quan acabi d’imprimir uns temes del despatx, marxaré a córrer una miqueta per la Diagonal. Agafaré el cotxe, el duré fins a prop del Palau de Congressos de Barcelona i m’arribaré corrent Diagonal avall fins on cregui que tinc forces per tornar; haig d’agafar el cotxe perquè, des de casa, des d’Esplugues, es un autèntic conyás arribar-se fins a la Diagonal amb l’scalextric que hi ha muntat (si no és baixant i -sobre tot- pujant pel Cervantes, que “no me apetece ná, de ná de ná...”).

Apa, a sopar de gust !!! (quan toqui).

Per cert, la cançó d’avui va “per la meva farmacèutica favorita” i la seva nou nascuda Glòria, que tants bons moments ja li està donant... Es una cançó per quan la Glòria tingui uns tres anyets i ella l’hagi de llevar per dur-la a la guarderia... En JMS li va dedicar a una tal "Ágata Albero", la filla d'algun amic seu, suposo... Diu així:

“… y bueno, pues, un día más que se va colando de contrabando. Y bueno, pues, adiós ayer y cada uno a lo que hay que hacer. Tú enciendes el Sol. Tú tiñes el mar y tú descorres el velo que oscurece el cielo, y tú ve a blanquear la espuma y la nube, la nieve y la lana, y tú conmigo a cantar la mañana. Tú a dibujar el trigo y la flor. Tú haces de viento, dales movimiento y tú les das color. Tú amasa los montes. Tú al pozo a baldear y tú, conmigo y el gallo, a cantar. Que hay que empezar un día más. Tire p’alante que empujan atrás.
Y póngase el calcetín paloma mía y véngase a cocinar el nuevo día. Todo está listo, el agua, el Sol y el barro, pero si falta usted no habrá milagro. Si le falta usted a un mundo enfermo y con canas quién va a hacerle la cama y quién le peinará frente y quién le lavará la cara si falta su risa para echarlo a andar. Venga conmigo y el gallo a cantar. Que hay que empezar un día más. Tire p’alante que empujan atrás. Y póngase el calcetín paloma mía y véngase a cocinar el nuevo día. Todo está listo, el agua, el Sol y el barro, pero si falta usted no habrá milagro.” (JMS-Canción infantil… para despertar a una paloma morena de tres primaveras, 1974).
.