Comença el compte enrere per el meu nou repte esportiu:
la XV Cursa de la “Fira de Sant Isidre”, a Cardedeu, el proper 17 de maig.
És una carrera “mixta” (suposo que vol dir que el recorregut és d’asfalt i de terra ). No sé si s’hi apuntarà algú més del Club, però jo segur que la faré (ja m’hi he apuntat). I el motiu de voler córrer aquesta tan “llunyana” Cursa no és altra que aquest:
“... a l’arribada s’obsequiarà als participants amb una samarreta tècnica i unes ulleres esportives. A més a més amb un bon esmorzar de pa amb botifarra, begudes i postra. També hi haurà un sorteig de lots de regals preparat prèviament i es sortejarà al final un pernil i un viatge de cap de setmana per gentilesa de Viatges Tejedor entre tots els participants”.
No home, no, que és conya... Tot i que és molt “llaminer” tot el que ens donaran -botifarrada inclosa- aquest no és el motiu (el verdader motiu és no tenir que córrer la “Cursa d’ El Corte Inglés”, que és aquest mateix dia i que és massa “popular” pel meu nivell jejeje...). Espero -pel seu be- que el meu amic Felip, per un cop que corro al seu poble, em vingui a veure el paio... Li faré saber, i ai de ell que no vingui !!!.
La meva companya de feina, Irene, parirà al mes d’agost; així que per a ella és la cançó d’avui, totalment escaient i coincident amb les dates que parirà (agost):
“... se le hinchan los pies. El cuarto mes le pesa en el vientre a esa muchacha en flor por la que anduvo el amor regalando simiente. Si la vieses usted mirándose feliz al espejo. Palpándose el perfil y trenzando mil nombres en dos sexos. A su manera floreció esta primavera, para dar gracias al Sol y perfumar la vereda. A su piel de satén le sienta bien salir de paseo. Salpicar niñez en la dejadez de su balanceo. Si la viese usted frente al café jugando rayuela al atardecer, es que, a las cinco su ayer vuelve de la escuela. Y a su manera volvió al caballo y al carro, al muñeco de cartón y a los pucheros de barro. Si la viese usted cantándose canciones cuna como un cascabel que acunase un clavel en un rayo de luna. Corre Lagarto. Pon otra cama en el cuarto. A empapelarlo de azul y, en agosto, de parto.” (JMS-De parto, 1974).
.
No home, no, que és conya... Tot i que és molt “llaminer” tot el que ens donaran -botifarrada inclosa- aquest no és el motiu (el verdader motiu és no tenir que córrer la “Cursa d’ El Corte Inglés”, que és aquest mateix dia i que és massa “popular” pel meu nivell jejeje...). Espero -pel seu be- que el meu amic Felip, per un cop que corro al seu poble, em vingui a veure el paio... Li faré saber, i ai de ell que no vingui !!!.
La meva companya de feina, Irene, parirà al mes d’agost; així que per a ella és la cançó d’avui, totalment escaient i coincident amb les dates que parirà (agost):
“... se le hinchan los pies. El cuarto mes le pesa en el vientre a esa muchacha en flor por la que anduvo el amor regalando simiente. Si la vieses usted mirándose feliz al espejo. Palpándose el perfil y trenzando mil nombres en dos sexos. A su manera floreció esta primavera, para dar gracias al Sol y perfumar la vereda. A su piel de satén le sienta bien salir de paseo. Salpicar niñez en la dejadez de su balanceo. Si la viese usted frente al café jugando rayuela al atardecer, es que, a las cinco su ayer vuelve de la escuela. Y a su manera volvió al caballo y al carro, al muñeco de cartón y a los pucheros de barro. Si la viese usted cantándose canciones cuna como un cascabel que acunase un clavel en un rayo de luna. Corre Lagarto. Pon otra cama en el cuarto. A empapelarlo de azul y, en agosto, de parto.” (JMS-De parto, 1974).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario