ESPERO . . .

… confio i desitjo que hi hagi una “versió noia” d’aquesta targeta que hi havia dins la “bossa del corredor” dels nois que m’han donat quan he anat a recollir la samarreta.

Aquests de Nike s’han muntat aquesta Cursa dels Bombers 2009 com una espècie de enfrontament “nois contra noies”. No sé realment què pensar del fet de la “compensació de temps” (aquest 3 minuts i 56 segons que una desena de noies "d'elit" sortiran abans que els nois d'elit); no sé, si jo fos noia, si m’agradaria o no.

Lo fotut es que si finalment la cursa no la guanya una noia, alguns encara muntaran més conyeta amb el “... ni donant-les quatre minuts d’avantatge”. I, si guanya una noia, s’hauran de sentir el: “...es clar, sortint quatre minuts abans jo també”.

En un altra ordre de coses, faig -ara i aquí- una aposta personal:

No he vist la samarreta de les noies (tan sols sé que és vermell-granatós, perquè era el color que portaven les noies dels mostradors) com tampoc he vist la seva bossa de paper. A la nostra samarreta, i a la bossa, (a part del "corre tio, corre") hi apareix la llegenda:

.........“Triomf és masculí”.

Doncs aquesta es la meva aposta: jo dic que a la samarreta de les noies, i a la bossa, hi posarà:

.........“Victòria és femení”.

A veure si l'encerto (al menys sembla molt coherent, i és el que jo hagués contraposat a la “fanfarronada” masculina...).

Avui, com estava previst, descans (per cert, no para de ploure, collons...). Demà alguna coseta farem, suau. I dissabte, la nit abans de la cursa -i després d'haver pasat abans una bona estona a la sauna- tinc sopar d’aniversari a casa d’en Nacho (espero poder no anar-me’n a clapar gaire tard...).

“...francament, m’hauria agradat molt més que hagués estat primavera i que la primera fóra aquella nina rossa, prima i pigada que cada tarda pujava amb mi al tramvia quan el jorn s’adormia. Francament, m’hauria agradat molt més que el teu cos fart de “deu duros i el llit a part”, però això va com va i en aquell temps no em van deixar triar; i no em sap greu, ni em fa vergonya que fos en la teva pica el meu bateig d’estimar. Tu vas ser honrada i sincera, i la primera de segona mà” (JMS-La primera, 1973).

.