I és que des de fa uns 10/12 dies tinc molèsties a la part baixa del abdomen, però sense arribar a la zona engonal. No em molesta per córrer, no “fa mal”, però és una molèstia que va i ve; la sensació és la de que “quelcom s’ha endurit allà dins”. No sé, em tenia despistat el tema; i per això me n’he anat aquesta tarda a la Teknon perquè m’hi donessin un cop d’ull. Mentre hi anava, en moto, m’ha aparegut al fons del coco un “flash”: el dia de la Mercè, a S’Agaró, jo aixecant al vol, a la vegada, a tres de les meves nebodes: la Clara, la Emma i la Blanca. I m’he dit:
- ja està, Txabi... això és que t’has herniat !.
Per sort, com he dit, no és cap hernia. Després d’exploracions, i de tactes fets pel cirurgià de guàrdia, hem descartat la hernia per deixar-ho en “molèstia muscular” (...i tan tranquil que s’ha quedat el paio); a tot això, han aprofitat per fer-me analítica de sang i orina; per cert, quan aneu d’urgències pel tema que sigui, i mentre espereu a que us cridin, NO aneu al bany per moltes ganes que en tingueu; sinó, us pot passar el que a mi avui, que un cop dins m’han dit:
- a part del anàlisis de sang, te’n farem també un d’orina per descartar que sigui cap tipus d’infecció...
...i aleshores, a veure de on treus tu el stock de líquid necessari per l'analítica, si te l’has deixat tot fora una hora abans...!.
Total: 3 horetes llargues a urgències per un diagnòstic “al voleo”. De moment, i per precaució, no tornaré a córrer fins dilluns que ve, per preparar la Mitja Marató del Mediterrani del diumenge 23.
No hay comentarios:
Publicar un comentario