¿ MMM ?, no; MMMMM, sí…

Matí perfecte per córrer el d’avui; gens de sol, uns 17 graus de temperatura, i més de 5.000 corredors per participar-hi avui, ja fos a la cursa de 10 quilòmetres, a la Mitja Marató o bé a la Marató (sortíem tots plegats, el que ha provocat un gran "embús" en els primers quilòmetres...).

Hem quedat amb en César al costat de l’arc de sortida per donar-los els seus pitrals (el seu i del Toni, el seu germà); allà també hem coincidit amb la Maria i el seu marit... però entre els escalfaments d’uns, i els escalfaments dels altres, els quatre hem anat cadascú pel seu costat a l’hora de posar-nos a la línea de sortida.

He fet la MMM ?, doncs no, no he fet la Mitja Marató del Mediterrani.

Què és el que he fet llavors ?, doncs he fet MMMMM, o sigui, Menys de la Meitat de la Mitja Marató del Mediterrani ("speaking silver": he acabat fent només el recorregut de la cursa de 10 quilòmetres, que és una mica menys d’una mitja marató que, com sabeu, és de 21,097).

I és que no m’he trobat bé corrent ja a partir del quilòmetre 6. Tenia els quàdriceps semblant a les pedres que carregaven els bastaixos per construir la Catedral del Mar. Per sort, de cardio i de respiració sense problemes, però era com anar arrossegant les cames, un córrer sense esma, perquè no em responíen. I a partir del quilòmetre 6,5 he decidit que accelerava una mica el ritme i que plegava al creuar la línea d’arribada dels 10 quilòmetres.

Però el problema de sortir a córrer una Mitja Marató (jo al menys) és que agafes de sortida una “velocidad de crucero” per fer això, una Mitja, o sigui -en el meu cas- anar a ritme constant de 5:40/5:45 fins el quilòmetre 18 +/- i, en funció de cóm hem trobo, accelero tot el que puc aquest ritme en els tres quilòmetres finals per tractar d'anar a buscar marca; i és clar, si -com avui- decideixes deixar-ho als 10, a sobre amb el que et trobes és que has fet un temps de pena: 51:34, o sigui, a 5:09 el quilòmetre de promig (... i perquè he “apretat” una mica als 2 quilòmetres finals per tal de poder arribar a “maquillar” el penós resultat, que és el mateix temps que ja vaig fer el 2008 a la cursa de 10).

D’aquí a un mes i escaig, la Mitja Marató de Tarragona, nova per mi. I a aquesta no hi puc anar en les mateixes condicions en les que hi he arribat avui: sense preparar-la, sense entrenar-la... Haig de retornar als exercicis de reforçament de cames apart de córrer, sinó, faig figa.

A hores d’ara, no sé cóm han acabat els Roda-brothers ni la Maria.

Des d'aquí, un record per en Marco Simoncelli, mort aquest matí al circuit de Sepang, en un desgraciat accident a la segona volta del Gran Premi de Malàisia.

(C.Q.  1.269  140-584-685)