AQUESTA…

… no estava prevista en el meu calendari inicial però, com a preparació de la Mitja Marató de Tarragona... la correré aquest proper diumenge !.

Es tracta del “Cros Popular de Sants”, una cursa històrica (aquesta la edició número 33 de la “nova era”). I és que el Cros Popular de Sants és una de les curses més arrelades i amb més tradició de les que es disputen a Barcelona. L’origen el podem trobar l’any 1934, quan l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant va decidir celebrar el Primer Gran Premi de Sants, una prova atlètica pels carrers de Sants, evidentment. El inici de la guerra, però, va acabar amb la cursa, de la qual només es van arribar a disputar dues edicions. Posteriorment, amb la dictadura, fins i tot l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant va desaparèixer.

El inici de l’època actual de la cursa es remunta al 1979 quan un renascut Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant va voler tornar a recuperar "la seva cursa". L’Ateneu en va celebrar dues edicions en solitari, l’any 1979 i 1980, i a la següent edició s’afegiren membres del Foment Català d’Ajut i Serveis i de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta, amb l’objectiu d’engegar la Festa Major al carrer Badal.

És aquesta una cursa que ja vaig córrer els anys 2008 i 2009 (aquest darrer any en un temps de 49:08); recordo que la del 2008 va ser la meva primera cursa correguda sota pluja; i quina pluja ! amb llamps i trons inclosos, des d’abans de començar i fins molt després d’arribar a casa (no vaig veure caigudes ni rés de gent “lliscant” a les corbes i/o amb les tapes de les clavegueres !). I pel que ha dit fa una estona “en Molina de TV-3”, per aquest diumenge más de lo mismo: aigua a dojo !. Ho sento, però m’encanta córrer sota la pluja; què voleu que hi faci, em va la èpica!.

Aquesta cursa té un cert no sé què especial per a mi, perquè transcorre per molts dels carrers per on de nano, i fins els 27 anys, hi vaig córrer, caminar, jugar (sí, sí, jugar, perquè a Sants, de petits, jugàvem pels carrers, quelcom impensable avui), passejar, comprar...

I és que jo, com tots els elegants... soc de Sants !.