Avui, després de la jornada de descans d'ahir, tocava “sèrie”.
Sí, una bona sèrie, com a “merescut comiat” a les meves velles i estimades Saucony berlineses (que avui, després de córrer, ja he “jubilat i retirat” de la taquilla del vestidor). I ja els he trobat un destí més que honorable, rendint-lis l'homenatge agraït i sincer que és mereixen: els hi portaré al pare perquè -”manitas” que és ell- em faci una bonica caixa de fusta, amb vidre pel davant, per poder-les tenir guardades “cerimoniosament” amb la medalla de finisher de la Marató de Berlín 2010, i penjada la caixa en alguna de les parets de casa, a la del despatx per exemple. Encara que, això de tenir-les penjades, ho haurem de “negociar”...
La sèrie ha estat força interessant:
he arrancat amb un escalfament de 0,5 quilòmetres a 6:00; un cop “escalfat”, he fet una tirada de 5,5 quilòmetres “seriats”:
0,5 a 5:00 / 1 a 4:36 / 0,5 a 5:00 / 1 a 4,36 / 0,5 a 5:00 / 1 a 4:36 / 0,5 a 5:00... i acabant amb uns ràpids 0,5 a 4:16,
cremant (... i suant de valent) 517 calories en 29,15 minutets.
A partir d'ara, correré al club amb les “Asics Donostiarres”, les de la Marató de l'any passat, que gaire bé no he fet servir des d'aleshores; i pel carrer, amb les Brooks.
(C.Q. 1.228,5 135-574-654,5)
No hay comentarios:
Publicar un comentario