...aquella “sèrie rapideta” de dies enrere, del 5 d’octubre, del dia en que vaig “jubilar les Asics-berlineses” ?. Va ser una sèrie de 5,5 quilòmetres en tirades alternes de 500 metres a 5:00 i de 1 quilòmetre a 4:36, i fent els darrers 500 metres a 4:16 ?. Doncs del "post-sèrie" d'aquell dia en aquí teniu el vídeo, gentilesa d’en Pau. Està clar que s'ha de saber -i poder- recuperar l'alè i les pulsacions amb tranquilitat... i aquests esglaons del Club em van de conya després de baixar de la cinta, per descansar, hidratar-me i recuperar-me (i per aguantar, assegut, les conyes de la colla ! ).
Aquí hi escric de coses del córrer... i de poques coses més. I és que, com crec que deia en Murakami... "jo corro perque vull. I fins i tot corro quan no vull; perquè -si segueixo- vull; tant que, finalment, continuo, encara que ja gaire be no puc".
Txabi es nota que et vas esforçar al 100% amb les series ........ cuasi no podies ni parlar !!!!
ResponderEliminar