Després de no haver corregut ni un sol metre des del dilluns dia 10 (avui feia, justament, 10 dies) m’he passat pel club per “provar-me” a veure què tal estava per córrer la Mitja Marató de diumenge. Hi he anat després de passar-me tot el dia assegut a les sessions del Fòrum d’un gremi professional del que som assessors, i al que he assistit com a convidat oïdor; i en acabar a mitja tarda, i abans d’anar pel club, he anat -ja per tercer cop en quatre setmanes- al Tanatori.
10 dies sense córrer son molts dies abans d’enfrontar-te a una Mitja Marató; i a sobre, amb la galipàndria que porto al damunt (l'avantatge, però, és que -com que ja no respiro mai pel nas- el fet de tenir el nas tapat no m'incrementa el handicap !).
Finalment m’he “currat” 5 quilòmetres “in crescendo”: 2 a 5:27, 2 a 5:00 i el darrer a 4:36, en 26:40 i cremant 430 calories. Tornava a fer calor avui al club (i així de xopa ha quedat la roba).
Diumenge sortiré a córrer “a veure què tal”; que em trobo bé ?... faré i acabaré la Mitja; que veig que la cosa “no va fina” ?... a la que arribi altra cop al Canal Olímpic després de la primera volta i creui la línea dels 10 quilòmetres, plego i em quedo tan ample (perquè, com cada any, hi ha prevista alhora -sortint tots junts- la cursa de 10, la Mitja Marató i la Marató sencera, segons el pitral que portis).
Perquè, com deia aquell: “no hemos venido a este mundo a sufrir”; o com deia aquell altre: “Si hay que ir, se va, pero ir p’a ná...”
(C.Q. 1.259 139-584-675)
No hay comentarios:
Publicar un comentario