Tot i continuar tenint les cames ben “tocades”, avui ja he començat a recuperar sensacions. I es que m’he arribat fins al club, no per córrer, i sí per reforçar cames i braços, com feia ja força temps que no feia (... i cóm és nota quan t’hi poses !). I no només he fet això, els exercicis de “màquines”: també m’he pujat una estona a la bici per desentumir la musculatura de les cames, per “deixar-les anar”, i he acabat fent 5 quilòmetres, però amb una bona resistència de pedals; i acabant amb unes breus sèries d’abdominals i, com no, amb una llaaaarga, i avui molt necessària, sessió d’estiraments.
En altra ordre de coses, ja tinc hora pel cardiòleg (la Dra. Rius, com l’any passat), per passar revisió (o sigui, fer-me els tradicionals electrocardiograma, ecocardiograma, prova d’esforç, analítica completa...) com ja vaig fer l’any passat abans d'anar a córrer la Marató de Berlín i com penso fer cada any. I ja que hi era, he afegit també una visiteta al uròleg pel mateix dia, el 25 de novembre... dos dies abans de la Mitja Marató de Tarragona (espero poder aplaçar la prova d’esforç com a mínim una setmaneta, passat el mega-pont de desembre...).
Des d’aquí un reconeixement, personal i esportiu, cap a una persona del nostre Club, de Can Mèlich, a la que ja vaig lloar aquí mateix mesos enrere; parlo d’en Oriol Salviá, el nostre “monstre del esquaix”: intractable, acaba de proclamar-se, per onzena vegada consecutiva, Campió de Catalunya Absolut. Onze anys seguits, un rere l’altre, sense que ningú li tussi... quins pebrots, Oriol, quins pebrots !. Enhorabona... i a per la dotzeneta, que només te’n falta un !.
(C.Q. 1.274 141-589-685)
(C.Q. 1.274 141-589-685)
No hay comentarios:
Publicar un comentario