VELOCITAT “IN CRESCENDO”

Dilluns, dia “dur” per posar-se a córrer; tot i així, m’he pujat a la cinta i, improvisant com sempre, he corregut durant 7 quilòmetres, fent-ne 2 a 6:00, 2 a 5:27, 2 a 5:00 i accelerant el darrer quilòmetre fins a 4:16

Hauria d’haver fet aquest darrer quilòmetre en dos trams de 500 metres (a 4:36 i a 4:16)... però em trobava bé i "he volat"  durant tot un quilòmetre sencer després d’haver-ne fet ja 6 (perquè, per mi, anar a 4:16 és “volar”). La “cremada” ha estat de 602 calories en 37:15. Per ser dilluns, no ha estat gens malament, després dels 8 quilòmetres de dissabte al vespre.

Del que sí em faig creus és d'haver pogut córrer una Marató -la de Donosti 2010- amb aquestes Asics ! (i, a sobre, millorant en 10 minuts el temps de la de Berlín !).

Gaire bé "aparcades" dins d'un armari de casa des d'aleshores, son les que després de “jubilar les Saucony berlineses” havia portat divendres passat al club per entrenar:
- impossible, perquè els 10 dits dels peus em freguen contra la punta de les sabatilles.
Ja dic, sembla literalment impossible que corres tota una llaaaaaarga marató amb elles. La única explicació que li trobo és que aquell dia de finals de novembre feia fred, molt de fred (4-5 graus) i “els meus dits haurien estat encongits” durant els 42 quilòmetres; també és veritat que portava els “mitjons llargs micronosequé”, que impedeixen que “s’infli el peu”. Sinó, no ho entenc, la veritat !.  

Me las he endut del Club (no puc continuar corrent amb elles) i...

... les regalo a qui les vulgui.

Sí, estan usades, però només han fet una marató, cinc o sis entrenaments (amb el d’avui)... i para de comptar. No estan ni deformades, ni gastades, ni amb la forma dels meus peus (no han tingut temps). Estan en perfecte estat i son un 9 ½ (però semblen realment un 9, o que porten molt amortiment dins). Model Gel-Nimbus 1D. Si algú hi està interessat, ja m'ho dirà...

(C.Q.  1.244 137-574-670)