HA TORNAT EL SOL (collons... !!)

El sol, el meu “gran amic” per a les curses, ha tornat avui al Cros de Sants. A les deu del matí jo crec que estàvem a uns 24-25 graus i amb un sol espatarrant. Tot i així, aquesta cursa-entrenament selectiu no m’ha anat gens malament: he fet un simpàtic capicua final de 50:05 (*)  i acabant amb calor, moooolta calor (realment, eren gaire bé poc abans de les dotze del migdia quan creuava meta). A veure si arriba aviat el fred d’una punyetera vegada i podem començar a córrer “en condicions favorables”.

El Cros de Sants arranca primer amb una “cursa pitufina”, per a quintxalla de zero a sis anys; i allà que hi estava corrent Inés (la del mig, la dels rinxols), la filla d’Olga, que va ser voluntària, com jo, als Campionats d'Europa d'Atletisme l'estiu passat. Olga és la tia més riallera que conec; tant, que és capaç d'arribar al final d'una cursa de 10 quilòmetres, gaire bé rebentada, i fer els darrers 100 metres creuant meta -sota un sol de justícia- amb un somriure d’orella a orella.

Marta, la "pibona" que em va acompanyar ahir al futbol, avui també ens ha acompanyat a la cursa i ha fet de "reportera gràfica".

Per la tarda, després d’una “siesta reparadora”, me n’he anat cap al club a fer una bona estona de sauna i una llaaaarga sessió de jacuzzi per estovar les cames.

I ara mateix, com nou...

El proper cap de setmana, diumenge, toca "cursa solidaria": tot i que no tinc dorsal, faré els 5 quilòmetres de La Cursa de la Dona, tot un espectacle.

(C.Q.  1.284  142-589-695)

(*) Temps del meu crono, perquè oficialment no hi estava inscrit ...