Aquest matí de ple estiu (25 graus a les 11 del matí) hem aprofitat per “baixar a mar”, per anar una estona a peu de platja, a prendre una mica el sol tot llegint el diari. Però hem aguantat poc, perquè feia un sol i una calor espatarrant. Estàvem a la zona de la Mar Bella (a besar de gent corrent, caminant, amb bici...) asseguts a un banc i, el que deia, no hem aguantat gaire.
Al cap d’uns 10 minuts d’haver deixat aquell banc me n’he adonat que m‘havia deixat oblidada allà la meva Blackberry. Reacció immediata, tot i sabent lo inútil que ja era: córrer cap allà, tot pensant
- Sí, a tu t’està esperant... !.
Evidentment en el banc, vuit, no hi havia cap Blackberry. Tot i així, li he preguntat, càndidament, a una indigent que estava asseguda en el banc del darrera. No, ella no l’havia vist, ni l’havia agafat... però sí m’ha dit que hi havien passat els escombriaires feia una estona. Desesperadament els he buscat pels voltants i els he pogut localitzar. La primera no en tenia ni idea; però el segon al que he preguntat m’ha dit:
- Sí, la he trobat i la he guardat jo a la camioneta...
Li he agraït un munt de vegades el gest, i no he tingut present el que el “la he guardat jo a la furgoneta” realment volia dir que la meva Blackberry estava ja al fons del tot de la seva motxilla i apagada. Vull creure que la seva intenció era deixar-la a “objectes perduts” (dieu-me il·lús si voleu).
Tant ma fa: la he recuperat !.
No hay comentarios:
Publicar un comentario