AIXÒ ES TENIR CRITERI ! ! !

ELS TRES "TENORS"


Avui, mal dia; sempre que plou, pels “motards”, es un mal dia. Anar en cotxe em posa dels nervis… I, per acabar d’arreglar-ho, m’he deixat els llums oberts en baixar del cotxe cap allà les dotze i quan he anat a las cinc i pico a recollir-lo, la bateria fosa !!!. Sort del RACC, que en un plis plas m'ho han solucionat; però ja se’m ha espatllat la tarda i de tot el que volia fer (i per culpa de la fotuda Ronda Litoral) només he pogut arribar-me fins l’Hospitalet a fer-li signar un full d’autorització a un client.

Plovia, eren ja les set i m’he dit:
-nano, cap a casa...

I amb aquest ferm criteri inicial, el que he fet ha estat... anar-me’n al club.
Mentre arribava m’he dit:
-una estoneta a la sauna i cap a casa.
Però en arribar, el criteri ha estat el de:
-una estoneta amb bici i cap a casa.
Però tot aquesta sèrie de ferms criteris se’n han anat a prendre pel sac quan, en entrar al gimnàs, l’Albert m’ha dit:
- què, vens ? d’aquí a una estoneta sortim. I jo en sé d’un que ha de fer una “mitja” d’aquí no res, i si no entrena...

Així que el ferm criteri inicial d’anar-me’n avui cap a casa, ha acabat en una sortida de 8 quilòmetres fins al Parc Cervantes. Genial !.

Amb això d’avui, aquest tres darrers dies post- marató, el que he fet ha estat:
- Dilluns: reprenc les sèries, suaus: a ritme constant de velocitat 12 durant 4 quilòmetres i mig, fent els darrers 500 metres “sprintant” (je !) a 14. Estiraments i abdominals.
- Dimarts: 14 quilòmetres amb bici. Estiraments (això que, inicialment, el que volia fer era jugar unes partides a soft raquet, que fa més de quatre mesos que no jugo).
- I avui dimecres, lo dit: sortida fins al Cervantes (variant “muntanyeta”, com la de divendres passat).

I diumenge... Esparraguera !!!. Ara mateix escriuré un mail a tots els Runners perquè portin “la naranjita”, la samarreta del Club; sí més no, per fer-nos la foto (n'hi ha alguns que no la volen per córrer... no sé el perquè).

“...tenía cuatro sacramentos y un ángel de la guarda amigo; y un Paris-Hollywood prestado y mugriento escondido entre los libros. Tenía una novia morena que abrió a la luna mis sentidos jugando a los juegos prohibidos a la sombra de una higuera. Crucé por la niñez imitando a mi hermano, descerrajando el viento y apedreando al sol. Mi madre crió canas pespunteando pijamas, mi padre se hizo viejo sin mirarse al espejo, y mi hermano se fue de casa por primera vez. Y ¿ con quién y dónde fue mi niñez ?” (JMS-Mi niñez, 1970).
.