COMENÇA EL NEGUIT…. COMENCEN ELS NERVIS.

.

I es que… estem ja en setmana de Cursa. I quina Cursa !!!.

17.800 paios i paies apuntats/des. La nota de color diumenge al matí pot ser al·lucinant. Aquesta dels “Bombers” es l’única cursa en la que és obligatori el córrer amb la samarreta de la organització, on ja hi ha el teu dorsal imprés (l’any passat vermella per nosaltres, groga per elles).

Encara recordo de la cursa del 2008, com si fos ahir, dues coses:

- una: que li vaig dir a la Marta que s’animés a apropar-se a la Gran Via per veure’m passar (“...vaig de vermell ” li vaig dir en conya, perquè érem jo i uns 13.000 paios més amb samarreta vermella). Recordeu que aquella era la meva segona cursa i, per tant, no tenia “marca” com per col·locar-me dins d’un dels “corralitos de classificació per temps”; així ens va passar que l’Albert i jo varem creuar per l’arc detector del xip al cap de més de 4 minuts de donar-se la sortida oficial, del munt i munt de gent que teníem davant. I, es clar, la Marta va començar a veure passar gent, i més gent, i més gent... i tots vestits de vermell. Localitzar-me a mi, per ella, era una missió impossible. Però, tot i ja anar jo amb la llengua fora a aquelles alçades de cursa, jo sí que la vaig veure a ella i li vaig fer un crit a la cantonada de Gran Via amb Entença. Prova aconseguida !!!.

- i dos: amb el transcórrer la cursa t’avança gent, n’avances... així que hi ha un moment en que no saps ben be a quin lloc deus anar; i recordo que, estan a Plaça Urquinaona, poc abans de torçar per baixar per Via Laietana, li vaig comentar a un “pibón” que corria al meu costat: “crec que anem bastant bé...”; abans ho dic, abans girem per Via Laietana i veiem davant nostre la immensa taca vermella que anava des de Urquinaona fins a Correus (deuríem portar davant nostra uns 5.500 paios); i li dic a la noia: “em sembla que aquesta avui no la guanyem...”.

Aquest any, la cosa pinta una mica millor. Gràcies al meu “tiempazo” a la Jean Bouin, sortiré des d’un dels “corralitos per temps”, el que em permetrà -sí més no- poder començar a córrer i agafar ritme des del principi, i no com l’any passat, en que no varem començar a córrer l’Albert i jo quasi fins arribar a l’alçada de Correus, més de cinc minuts després de donar-se la sortida.

A partir d’aquest dimecres dia 1 ja es poden recollir les samarretes (de quin color aquest any ? ... i amb quin “slogan” ?) i la “bossa del corredor”, que aquest cop cal recollir a l’Estació del Nord. S’ha de portar el teu xip groc i el comprovant oficial del temps que dius que tens.

La cama/cuixa va millor: avui al club he fet 20 minuts de bici (10 quilòmetres) i exercicis de braços, abdominals i resistència de cames (d’això últim, poquet per no forçar la cuixa).

¡¡¡ Seguiremos informando... !!!

“... pensa en mi, menuda pensa en mi, quan les bruixes t’esgarrapin de matí. No et faré més tebi el fred, ni més dolç el cafè amb llet, però pensa en mi, menuda; pensa en mi quan no t’arribi el sou, o quan t’arrambin en el metro a quarts de nou.... badallarà mandrosa la ciutat quan marquis l’hora i obris les finestres del despatx i t’espolsis els ocells que fan niu dels teus cabells; et diu el cor que l’ocell engabiat mor. Ells em duen a les plomes somnis i batecs quan colpegen els meus vidres els seus becs... (JMS-Menuda, 1973)
.