lunes, marzo 16

THE DAY AFTER…

.
Ho sento, no puc evitar-ho: vaig tot el dia amb el somriure fluix a la cara... I amb unes ganes incontrolables d‘explicar-ho a tothom:

- que la he fet... que he fet la meva primera Mitja Marató, i la he acabat, i en un temps collonut... i amb 52 “tacos” !!!.

Sé que estaré uns quants dies de lo més “pesadet”, em conec, gaire bé insuportable la veritat però... es que la he fet, la he acabat... !!!.

Avui no he pogut evitar anar pel Club; perquè ahir vaig estirar ben poc, amb la conya dels massatges en acabar la Cursa; i he fet el que en Pau m’ha definit com a “recuperació activa”, es a dir, fer-me 10 quilòmetres en bici en 22 minutets i cremant 172 calories (que no sé cóm, després del d’ahir, em quedava quelcom per cremar...). I he estirat com Déu mana.

El braç esquerra va una mica millor, però no s’ha recuperat de la pallissa d’ahir, encara tinc molèsties segons el gest que faig. I les cames “s’estan comportant, com unes jabatas”, no tinc gaire sensació de cansament.

LA HE FET... SÍ SENYORS, SÍ, LA HE FET ! ! !

"...pero ella es más verdad que el pan y la tierra. Mi amor es un amor de antes de la guerra. Para saberlo la mujer que yo quiero no necesita deshojar cada noche una margarita... con ella quieren dármela mis amigos, y se amargan la vida mis enemigos" (JMS-La mujer que yo quiero, 1971).
.

1 comentario:

  1. ENHORABONA! CAMPIÓ!!

    Ara que ja has començat en les curses de 21km això no té fi!

    Per a quan la pròxima? ;-)

    ResponderEliminar