.
... i ja hi som com sempre, inquiet, intranquil, nerviós, sense poder dormir. Per més curses que faci, no ho puc evitar; no trobo el moment d’anar-me’n al llit, perquè sé que començaré a donar voltes entre els llençols, emprenyant la Marta que dorm al costat... És el de sempre: com un nen petit la Nit de Reis.
Veurem demà cóm surt la Cursa; el maluc, el colze i el peu no m’estan donant gaires problemes per la caiguda de divendres, però el genoll... Espero poder escalfar bé abans de sortir demà i que l’adrenalina de la Cursa compensi el dolor. Va dir en Jordi, el meu germà, que igual venia a veure’m córrer aquesta cursa (ell viu a El Bruc, a quatre passes d’Esparraguera). Ja veurem.
El que està clar es que res em traurà la gana... i arrasarem La Vinya Nova !!!.
Esparraguera, tremola ... els Runners de Can Mèlich s’apropen !!! (i en serem uns 14 ó 16, i tots vestits de “naranjitos” espero).
Per cert, “la persecución blanca” ha sofert un entrebanc: han acabat empatant a 1 amb els “colchoneros”, mente nosaltres sembla que hem tornar a posar-nos les piles i hem guanyat sense problemes als lleons bilbaïns. Tornem a estar 6 puntets.
"... de nada sirvieron las monjas, ni los caprichos y lisonjas que tuvo a granel, señora. No la educó, ya me hago cargo, p'a un soñador de pelo largo. Qué le va Ud. a hacer, señora... Póngase Ud. un vestido viejo y, de reojo en el espejo haga marcha atrás, señora. Recuerde antes de maldecirme que tuvo Ud, las carnes firmes y un sueño en la piel, señora" (JMS-Señora, 1970)
.
Aquí hi escric de coses del córrer... i de poques coses més. I és que, com crec que deia en Murakami... "jo corro perque vull. I fins i tot corro quan no vull; perquè -si segueixo- vull; tant que, finalment, continuo, encara que ja gaire be no puc".
No hay comentarios:
Publicar un comentario