DEMÀ, JORNADA DE REFLEXIÓ…

Fa una estona que he tornat del Club; perquè entre no forçar (per deixar descansar el punyeter “tibial anterior”) i no fer res, hi ha tot un abisme. Així les coses, me’n he anat a fer uns quilòmetres (8) amb bici, una llaaaaarga sauna reparadora i una encara més llarga sessió de jacuzzi (per “estobar-ho” tot).

Xerrant amb en Pau i l’Albert, m’han dit que no han pogut fer la inscripció “by the face” a la Cursa dels Bombers amb el codi que els he donat a cadascun (al Juan Carlos li ha passat el mateix, que són els quatre que finalment he aconseguit); no sé què és el que pot ser, perquè jo he fet sense cap tipus de problema la meva inscripció amb el codi que m’ha donat el meu amic-bomber Lluis aquest matí. En el cas de l’Albert i Juan Carlos, crec que en Jordi (l’altra amic-bomber) es va oblidar de dir-me que possés al final de cada codi un signe de =; però en el codi d’en Pau aquest sí que hi era, i li he donat, i en Pau m’ha dit també que no ha pogut.
Misteris de la cibernètica...

El caxondo d’en Marco ha acabat penjant a You tube, per a tot el món mundial que el vulgui veure, el vídeo (i a sobre, editat i amb músiqueta de cuchufleta) de “l’entrada triomfal” d’en Pau d’aquest passat diumenge a Esparreguera; i a l’Albert li ha faltat temps per penjar-s’ho en el seu blog de Tri-banda. Però tranquils, he vist en Pau prou resignat, com dient: “què hi farem...”; no us preocupeu per ell...

Avui es “viernes 13” i a molts ordenadors se’ls hi ha “despertat” el famós virus maligne, que a algun hacker melancòlic li ha donat per recordar... Aneu amb compte si veieu “coses rares” al vostre ordinador (però tranquils, la Amy Winehouse es així realment, no és cosa de cap virus estrany...).

Diumenge faré una mica més de 21 quilòmetres; i dimecres -"ole tus güevos, Txabi"- en faré 52 ( ...però no 52 quilòmetres precisament, sinó 52 anys...).

Qui m’ha embolicat a mi per ficar-me en aquest merdé a aquestes alçades del partit ?.


“...un vespre quan l’estiu obria els ulls, per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans, on vam aprendre a córrer, damunt d’un pam de sorra s’alçava una foguera per San Joan; llavors un tros de fusta era un tresor, i amb una taula vella ja érem rics; pels carrers i les places anàvem de casa en casa per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan”. (JMS-Per San Joan, 1970)
.