MERDA , MERDA , MERDA . . . ! ! !

Segona vegada que vaig per terra amb la moto en pocs dies...

Aquest migdia, sortint del despatx, un desgraciat s’ha saltat un “ceda el paso”, ha frenat a meitat de l’encreuament i jo -per no xocar amb ell, que hagués estat pitjor-, cop de freno, roda davantera que es gira i patina sobre d’una tapa de ferro de la claveguera i... patapam !!! un altra cop per terra; i altra cop pel mateix costat, amb patacada forta al mateix colze que l’altra vegada (és el que més mal em fa en aquests moments), cop al mateix maluc, cop i ferida al mateix genoll, i al mateix peu...

I la imatge post-caiguda era d’allò més kafkiana: jo allà al terra, amb la moto a sobre (m’han tornat a quedar el peu i la cama atrapats a sota) i el paio que baixa el vidre de la finestreta i, sense baixar del cotxe, em diu:

- què noi, estàs bé.. ?

Si serà gilipolles !!!; evidentment, li he fotut un crit perquè baixés del cotxe i em tragués la moto de sobre. I després de fer-ho, se’n ha anat tan panxo, mentre jo em llepava les ferides, adreçava el retrovisor i verificava que (altra cop) res, absolutament res li havia passat a la meva Triumph (“... algo es algo, que dijo un calvo” ).

Ara, en fred (això ha passat fa poc més de cinc hores) només tinc inflat, i em fot mal, el colze però pateixo “per l’endemà”, tant pel maluc com pel peu i el genoll...
Prendré un antiinflamatori aquesta nit, perquè jo la Cursa d’Esparraguera del proper diumenge no me la perdo !!! (ni l'àpat a la Vinya Nova, es clar...).

Apa, que vagi bé....

“...para la muchacha es básico ese veraneo clásico en una aldea de mar, típicamente cantábrica, alejada de esas fábricas que no dejan respirar” (JMS-Muchacha típica, 1970).
.