DEMÀ… D’ ESTRENO !!!

Doncs sí; em podeu dir “tradicional”, però a mi els regals m’agrada -sí més no- estrenar-los quan toca, i això no es altra dia que “el día de autos” o bé després, encara que me’ls hagin donat dies i dies abans, com es el cas de les meves Saucony noves, les meves noves “sabatilles voladores”... Així que, demà divendres, ja sortiré a córrer amb elles. Tinc ganes ja de comprovar si realment les meves estimades Asics han perdut “amortiment” amb el temps o no; i també de comprovar què tal es corre amb unes sabatilles un número més gran del que normalment porto. El desenllaç ? demà al capvespre, quan tornem els runners de la sortida setmanal dels divendres.

Acabo de venir amb la Marta del Gran Teatre del Liceu. Continuo pensant que es un marc incomparable, un lloc excepcional, màgic, únic... tot i el “tostonazo” d’espectacle que m’he empesat. Era una companyia de dansa holandesa (la “Nederlans Dans Theater I”, que arribava amb una crítica immillorable) gens tradicional, us ho asseguro. La primera part de l’espectacle (de 45 minuts), amb dalt i baixos, però més que acceptable. Però els llaaaaargs 25 minuts de la segona part (després d’uns reparadors 20 minuts de descans) ha estat un autèntic conyás !!!. Evidentment, les entrades ens les havien regalat (això sí, fila 7, privilegiades...).

“...da todo lo que puede dar, su casa está de par en par. Quien quiere entrar tiene un plato en la mesa; pero no os cambia el cielo por la Orden de la Legión de Honor que le dió la República Francesa.... y aún tiembla con los motores, las muchachas y las flores, con Vivaldi y el flamenco. Tiene de un niño la ternura y de un poeta la locura y aún cree en el amor” (JMS-Tío Alberto, 1971).
.