JIUSTON, JIUSTON… " TENEMO UN POBLEMA " !!!

... perquè el que ahir -i ja des de dimecres- era una lleu molèstia, al vespre ja era “dolorcillo” i avui al matí una “punxadeta inquietant”. Veureu.

Ahir per la tarda, en tenir que estar d’hora al sopar d’aniversari del pare, no vaig anar al Club per sortir a córrer amb el runners com cada divendres; el que sí vaig fer, però, va ser anar-me’n des de casa fins a La Creu de Pedralbes a molt bon ritme (per a mi, es clar...). Crec que, entre anar i tornar, son poc més de cinc quilòmetres...

Mentre corro no tinc tanta molèstia però, en quant acabo, la punxada a la cuixa es important. Segons els esquemes i quadres que he consultat de la musculatura de la zona, tinc tota la pinta de haver-me fet “quelcom” al muscle recte del fèmur (o a la part alta del quàdriceps femoral... vete tu a saber). I, per acabar d’arreglar-ho, el tibial anterior continua emprenyant-me. Els hi preguntaré als “gurús” (l’Albert, en Marco, en Pau...) què es el millor, si descansar un parell de dies i reprendre l’exercici dimecres, o bé no parar però sense forçar, per no perdre ritme de cara a la Cursa dels Bombers (s’admeten comentaris de tot tipus... del tipus "...t'ha esho un esguínze !!!").

Dia plujós avui, i sembla que demà també i la primera meitat de la propera setmana. M’agraden aquests dies... sempre em ve al cap, mirant per la finestra, la vella cançó d’en Serrat “Temps de pluja”, melangiosa, tendre, “amorosa” (que diria un cubà). Així que, si sortiu... tapeu-vos !!!.

“... cuando el canal era un río, cuando el estanque era el mar y navegar era jugar con el viento. Era una sonrisa a tiempo fugándose feliz de país en país entre la escuela y mi casa. Después el tiempo pasa y te olvidas de aquel barquito de papel. Barquito de papel, en qué extraño arenal habrán varado tu sonrisa y mi pasado vestidos de colegial... (JMS-Barquito de papel, 1971).
.